Un Déu per massa esglésies

És part de les creences cristianes que Déu va fer l'home a la seva imatge i semblança.

Per fortuna, aquesta creença tradicional no és dogmàtica i no deu ser cap pecat ni cap impertinència no només discutir-la, sinó negar-la absolutament. El primer home que va apuntar aquesta idea devia ser un presumptuós sideral.

Només desconeixent absolutament com és Déu es pot dir una cosa així. L'home és capaç del be i del mal, però en els assumptes del mal és molt més eficaç, ha aconseguit nivells industrials òptims i el bé el fa a escala domèstica, no ha avançat massa des de la sopa "boba" pels pobres. Totes les O.N.G juntes no es poden comparar amb la bomba d'Hirossima i tants genocidis i guerres criminals que s'han fet sempre i generalment en nom de Déu.

Només des d'aquest hàbit de maldat es convenient pensar que Déu és semblant i així justificar els comportaments humans. Un Déu que, després de programar la Terra perquè l'home hi visqués com un rei, li va posar la poma d'esquer, sabent que se la menjaria. Un Déu que un dia es dona compte que "tota" la humanitat és dolenta i li diu a Noè que prepari la barca, perquè vol tornar a començar.

Veritablement, l'home sap moltes menys coses del seu món del que es pensa i no en sap res, de Déu. Eleva les seves conjectures a la categoria de dogmes i es queda tan fresc. El meu vell conte del cuc i la poma em torna al cap massa sovint.

(Pels que no el coneixen, és molt curtet: El cuc savi d'una poma mira pel forat del corcat el seu univers, que son les pomeres que envolten el seu arbre i es fa la gran pregunta: Hi haurà altres pomes habitades ?)

Tot el dibuix que fem de Déu és una superposició de suposicions contradictòries que es manté per no fer trontollar els grans muntatges eclesials.

La humil realitat és molt senzilla, al menys per mi. Segur que hi ha un Déu creador i que Ell sap molt bé per què i com va fer la Terra i l'Univers sencer. Els homes hem rebut la capacitat de pensar i distingir el bé i el mal en un judici immediat del que anem fent en el transcurs de la nostra vida ; I un instint, com a totes les altres espècies animals, per sobreviure. Això és tot el que Déu ha posat al nostre abast per viure segons els seus designis.

A Déu l'hem d'adorar, naturalment, però jo trobo que per un sol Déu hi ha massa Esglésies i que a aquell únic Déu l'han batejat amb massa noms.

Ja seria hora que totes les esglésies monoteistes fessin un Concili Universal per simplificar les seves històries, amb cura, però, de no cometre els errors de l'Administració espanyola quan va fer l'Estat de les Autonomies, que amb la idea de traspassar competències va duplicar el nombre d'administradors. Que no ens trobéssim amb un cardenal per cada tres feligresos.