Cercador
Un Desig
Un relat de: Ó gran ed llocPassejo sobre un catifa de desitjos,
cada pas, un desig s'esvaeix dins meu.
Sento com batega la tristesa dins el meu cor,
cada batec, una llàgrima emana als meus ulls,
cada batec, un desig s'allunya, empès pel vent,
sense rumb es perd, en l'espesa boira dels sentiments
Camino, la tristesa m'acompanya a un costat,
a l'altre, el dolor i la pena no m'abandonen mai.
Ara, reposo i m'assec, contemplo una platja imaginària:
No veus, Noe, com es fonen l'aigua i la sorra?
No veus, un sol element, un sol tot, un sol cos?
Desitjo poder-te abraçar, com abraça l'aigua a la sorra,
desitjo que el sol il·lumini els teus passos.
A on van tots els desitjos frustrats?
Es converteixen en vent.
Vent, acaricia els seus cabells, lentament, murmura-li el meu desig.
Empeny-la cap a un nou demà.
Sovint fa mal temps, avui està plovent.
Però si tanco els ulls, puc veure el sol.
Comentaris
-
Un poema meravellós![Ofensiu]Arbequina | 23-08-2006
Complex, visual, sentit...
M'ha encantat aquest poema.
Una abraçada.
Arbequina. -
Uola![Ofensiu]Yuna | 30-05-2006 | Valoració: 9
Desitjo poder-te abraçar, com abraça l'aigua a la sorra !!!
Em quedo amb aquesta frase.. Passeja envers el desig... anirà tot millor !!
Molt maco
Yuna