Un demagòg i simplista pamfletu anomenat Lil' Bravadunia

Un relat de: Red Pèrill

El 90% de persones d'aquest món treballen merdosament...
truques al servei tècnic del teu COMPUTADOR PERSONAL!!!
i la (pobre) zorra frustrada
no t'ajuda a refer un petit fil que és tros de vida,
miris com t'ho miris...

Plora i gemega, necessita ajuda el malparit...
Ningú és feliç fent de contestador automàtic,
però que hi farem...
Si els contestadors automatiquistes, els enquestadors,
la meitat de cambrers
(i per raons desconegudes)
el 80% de mecànics ens van
(o ens anem)
traspassant la basarda,
caiem en un pou sense fons,
que s'agrava quan ens n'adonem que l'adult (eri) esa i el treball
no ens dignifica... (a la majoria)
i...... quan vacancem,
hem convertit el rellotge intern en un autòmata,
i l'exuberància de la poesia que ens degotava endins, és inspiració perduda...


A RATUS vull fugir però no sé on,
a RATUS vull fer l'amor però no sé exactament com,
doncs de post adolescent crec estimar diagonal, mig de RESQUITLLADA...
A RATUS vull follar, però masses preguntes (ciutat de merda)

Necessito cantar però no inspiro bé, i bé,
la deixadesa i el costum fan que m'estiri a pensar
què vull fer exactament,
fins que ja no em queda temps per a fer res...






(i els somni grans són porucs... ni grans mars, ni en absolut volar..
tot i que avui en duermevela he estat a punt d'eixir del meu cos,
i per diferents moments movent despert el pensament
m'he autoposat la pell de gallina ja què per un moment m'he desdoblat,
però com sempre he deixat el broc gros de la feina per un altre dia...)

El que faré doncs és teclejar-ho, i posar-li un títol acorde,
mentres escolto Bill Evans i penso que hilarilarieh... oh..oh..oh...
HILARILARILÉ... PLIM PLIM PLIM...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer