Un deliciós miratge

Un relat de: angie

Mirar-te als ulls no puc,
em quedo envadalida,
doncs aquesta lluentor,
el cor sovint em captiva.
Sentir la teva veu em relaxa
i més encara la pau que respiro
quan els dies passen, passen,
i jo de tu no m'oblido.
Serenitat a trenc d'alba
quan el carrer és fosc, ombrívol,
intranquil.litat constant a la ment,
en veure lo molt que t'estimo.

Comentaris

  • Llibre | 05-09-2006

    Un cop ja em vas dir que m'aconsellaves els poemes de nova fornada. Veig que aquest va ser publicat a RC el 17 de novembre de 2005, però és clar... no sé ben bé quan comença la nova fornada. O sigui que si no et sap greu tiro endavant, me'l llegeixo i el comento.

    Ara torno... primer vaig a llegir-me'l.

    ...

    ...

    ...

    Hola de nou! Ja he fet una primera lectura ràpida (fiuuuu) i una segona més calmada. I certament, hi ha detalls en aquest poema que, al meu gust, el fan artificiós, i que en canvi en els darrers poemes que has penjat al web no hi són.

    Em refereixo a certs canvis d'ordre lògic de l'oració que potser resulten un xic forçats, i que suposo que estan fets per tal d'aconseguir la rima. Trobo que la teva escriptura poètica actual ha superat, amb escreix, els primers poemes publicats.

    Pel que fa a la temàtica, en el poema es presenta certa dualitat entre la raó i el sentiment, com si existís un amor clar, però alhora una recança que impedís lliurar-s'hi de ple. Si més no, aquesta és la lectura que jo n'he extret.

    Saps? Sovint m'agrada llegir poemes primerencs (o relats, en general... l'únic que per qüestions de temps opto pels poemes) dels relataires, perquè així capto l'evolució. I particularment, en el teu cas, el camí el trobo molt positiu. Tot és qüestió de gustos, és clar.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Sí, el teu poema m'ha semblat això,[Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2005

    un miratge, precisament. Veig una certa contradicció en els teus versos... amor però temor, serenitat però intranquil·litat. I l'estrofa que més clarament m'ho deixa veure:

    "Serenitat a trenc d'alba
    quan el carrer és fosc, ombrívol,
    intranquil.litat constant a la ment,
    en veure lo molt que t'estimo."

    Quan estimes tant algú, i precisament per això, et fa sentir contantment intranquil..... què ben trobat aquest pensament! De la "serenor" d'un carrer fosc, solitari, res no t'amoïna, no hi ha pensaments... en canvi, la ment es giravolta, intranquil·la en saber-se plena de sentiments... i jo pregunto: ens parles de sentiments no correspostos?

    Un breu poema, però convida a moltes lectures, a descobrir-hi un missatge... ocult, potser?

    Un petó, angie, gràcies per les teves paraules.

  • cantes a l'amor[Ofensiu]
    jaumesb | 14-12-2005

    i a la vida, està molt bé

  • la FOTO...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-11-2005 | Valoració: 10

    DE LA DRETA, DE LA BIOGRAFIA... és el resum del teu poema... una avinguda d'arbres terroríficament geomètrics, com un arc de triomf de natura i tu... passes per ell, veient al fons, lluny... a ell que... t'espera... o és un miratge?
    una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com