Un de pirates

Un relat de: Lavínia

Assegut a la catifa de colors, en Nil menjava solet un iogurt i, amb la cullereta, escurava el pot quan va sentir una veu:
─Te’n queda una mica?
─Appeda’t, Puk! ─va dir al gos.
Però en Puk, el seu gosset, amb la mirada trista i no li va contestar. No li havia dit res, perquè esperava que li’n donés una mica sense demanar-li-ho. En Nil sempre ho feia, però avui...
─Te’n queda una mica?
La veu venia del vaixell de pirates que li havien portat els reis a casa dels avis. A en Nil, li agradava aquesta joguina perquè era molt acolorida i a més, tenia música. Quan premies un botó a prop del canó, en lloc de sortir la munició sortia una cançoneta; si asseies el pirata d’ull tapat i cama de fusta al timó, en sonava una altra més divertida encara... Però la millor de totes era la que feia el pal major, quan el lloro i la mona vestida de seda estaven a dalt fent veure que albiraven terra. Mireu si n’era d’alegre que feia ballar en Nil!
Estava mirant el vaixell quan va sentir un cop sec dins de l’envàs. Era el pirata que duia el lloro a l’espatlla dreta i la mona a la banda esquerra.
─Que no em sents? Tant de fer-nos tocar música, ara tenim gana! I tu no ens en dónes ni una culleradeta d’això que menges! Ens fas treballar molt per res!
I van començar a llepar les parets de l’envàs fins a deixar-lo net.
En aquell moment, l’àvia, s’havia acostat al Nil i li havia pres el iogurt de les mans.
─Alça! Què fan els ninotets aquí, Nil? ─ va preguntar-li rient.
I els va posar sota l’aigüera. Després els va eixugar. Brillaven. I a l’àvia li va semblar que somreien. Llavors se’n va anar cap al Nil.
─Té, reiet. Quatre galetes i els ninotets. Vols que te’ls posi al vaixell?
El Nil va fer que sí amb el cap i li agafà les galetes. Quan l’àvia se’n tornà a plegar roba, repartí una galeta a cadascú.
Amb el pirata al timó, en Nil estava al mar de color turquesa, com el del llibre de l’Adrià. Del vaixell sortia música i en Nil ballava. Semblava que tot li donava voltes. S’estava marejant? Estava dins el vaixell! El pirata li tocà el braç.
─Agafa’t fort, Nil. Ara ve una onada grossa de color groc. La porta una dona d’aigua que és com un sol.
El nen s’agafà al pirata que assegut al timó mirava de fer surfing amb el vaixell per damunt de l’onada groga. Enmig del vaivé de l’ona, havia sorgit una dona d’aigua que somreia al Nil. Tota ella era daurada.
─No tens cap bocí de galeta per a mi, Nil? ─va demanar-li de forma encisadora.
─Tí. Té.
La dona d’aigua se n’anà cofoia. Havia deixat una moneda d’or i xocolata per a en Nil que se la desà.
─T’ho passes bé, Nil? – li havia preguntat l’àvia, mentre feinejava per l’habitació.
El nen va somriure-li i li ensenyà la moneda. Era un tresor! Era com les monedes del dia de reis! La compartiria amb l’Adrià.
De sobte el vaixell va començar a fer voltes. El lloro i la mona, vestida de seda, van caure i van posar-se al costat del pirata. En Nil notava que el mar girava al seu entorn. Un forat rosa fúcsia volia empassar-se el vaixell amb qui hi anava a dins... Socors!
─No tingueu por, nois! Ara sortirà el rei del mar. Li agrada fer-se notar! ─Va dir-los el pirata.
El Nil havia agafat el lloro i la mona perquè ja estaven a la vora de l’abim.
De sobte un senyor despullat, amb una barba blanca, una corona de plata havia emergit del remolí. En Nil es fixà que a la mà duia una mena de forquilla, com la que fan servir per menjar els pares i els avis, però amb tres punxes i així de graaan!
-Ha, ha, ha –va dir-los a tall de salutació. I mirant el Nil:– Que t’agrada viatjar amb vaixell, noi?
En Nil va fer que sí amb el cap. Estava bocabadat.
En vooz? – el nen va dir, allargant-li l’últim bocí de galeta.
La hi agafà i li deixà un present: el trident. Era folrat de plata, però un cop l’hi treies... també era de xocolata!
Quin passeig amb vaixell! Estava tan content que va prémer el botó on s’obria la bodega.
Llavors va veure que al costat hi havia el camarot del capità amb el cofre dels tresors oberts! Hi havia tot de monedes d’or, collarets de perles, corones... però no es podien agafar. Eren botí del pirata!
Ell també tenia el seu! La forquilla com la que fa servir la gent gran, però més bonica, i la moneda. A més tenien xocolata a dins! Quins tresors per a un nen de dos anys!
Demà a l’hora de berenar donaria iogurt a culleradetes al pirata de la cama de fusta, a la mona vestida de seda i al lloro, però li donaria el solatge al Puk que se’l mirava amb ulls tristos...

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Els colors de la infància[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-11-2011 | Valoració: 10

    Un relat ple de colors vius, de colors lluents que capten les retines de la infància especialment, però que nosaltres gaudim llegint-lo, amb els colors encara més vius, especialment vermells a les galtes que ens delaten la nostra part de nen que tots portem a dins. M'has fet gaudir com un pirata de les Illes Formigues! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 23-05-2011


    A aquest conte li vessa la imaginació. Quin cúmul de fantasia més ben portat. No sabia que tenies aquest art de posar-te dins la pell d’un infant amb tanta facilitat.
    Felicitats. Segur que farà les delícies de més d’un.

    Una abraçada

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    uanra | 20-04-2011

    A mi els Reis em van portar un cofre ple de pirates i també m’agrada jugar amb ella.
    A la meva gata Guspira també li agrada llepar les tapes del iogurt.

    Arnau

  • Sembla que tinguis un parell d'anys[Ofensiu]
    nuriagau | 19-04-2011

    Un relat tendre, fantasiós i entranyable que és una deliciosa lectura per a petits i no tan petits.

    Has estat capaç de crear una història com les que s’inventen els nens quan estan jugant amb ninotets. Fantàstic!

    Núria

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC