Un d’aquells dies

Un relat de: Ivan Bonache
De camí cap a casa em crida l’atenció un núvol de tempesta. És petit però perfecte en la forma i el color. De tant en tant s’il•lumina fugaçment. I el millor de tot és que fa un sol espatarrant, només aquest núvol trenca la monotonia blavosa del cel primaverenc.
I a mesura que m’hi acosto me n’adono de que el núvol sembla que està a sobre del meu barri. És més, sembla que està a sobre del meu carrer. Diria que està just al damunt de casa meva.
Deixo el cotxe a l’entrada del jardí i plou a bots i barrals. Avui és un d’aquells dies. Sospiro resignadament al recordar que m’he deixat el paraigua a l’oficina.

Comentaris

  • Quan pari[Ofensiu]
    tapisser | 23-09-2016 | Valoració: 10

    Quan escampi, si escampa, que aquestes turmentes són molt traïdores, podràs caçar caragols.

    M'has fet riure molt, es un bon relat.


    Una abraçada.
    Albert

  • Núvols al cap[Ofensiu]
    Victre | 13-09-2016 | Valoració: 10

    Moltes felicitat pel relat Ivan!
    Hi ha dies que, sense cap raó aparent, ens llevem amb ennuvolats, i costa tirar endavant.
    Només cal esperar que plogui, i es descongestioni tot.

    Víctor.

  • Un somriure de bon matí[Ofensiu]
    Illadestany | 13-09-2016 | Valoració: 10

    Doncs quina sort, Ivan, perquè ja no plou mai enlloc !
    M'has fet somriure de bon matí, i això mereix una abraçada virtual. Segueix així, regalant-nos relats amb sentit de l'humor, que és la millor teràpia de la vida (paraula de psicòloga).
    Illadestany-Tresa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: