Cercador
Un creuer en família
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La família Bucket, tota sencera, puja al vaixell ostentós. Un transport de luxe. S'hi faran una munió de fotos per fer dentetes a més d'un. Somriu el pare, la mare, el nen, la nena i la sogra (mare de la dona). Els camarots els esperen i el glamour de la nau tot just es desvetlla. Seran set dies i sis nits.
L'equipatge a lloc, surten a explorar el gegant que trenca les ones. Respiren l'aire marí i una gavina defeca de cop sobre el nen. Foto.
L'home intenta fer coneixença de gent d'alt standing. Es fixa en la roba si és de marca i en els gestos si són aristocràtics. Vol fotos amb aquestes persones.
La dona, que té un cos sensual i exòtic, l'aprofita per vestir-lo de nit. Busca, i amb això han quedat entesos amb el marit, mascles adinerats. Fotos. Després els entrega una tarja amb el mail del negoci de la parella: les Bucky-sex-shops, on hi trobaran el que desitgin per al plaer, els preus no importen.
La sogra s'avorreix. Fins que veu un ximpanzé gratant-se els baixos i l'anima. Foto. El ximpanzé no li treu els ulls de sobre. Amor en alta mar. Darwin no pot escriure'n res.
La nena Bucket i el grumet juguen a comptar dofins. El noiet aprofita per pessigar-li el cull i ella riu i l'escuma de l'oceà els esquitxa. Foto. Tot és tan fresc i prenen un refresc. Foto.
El creuer no pot ser més interessant. Els dies volen com pelicans amb el bec ple d'aliment que és el gaudi.
Tornada a casa. Les fotos i el negoci. I un mico que ha volgut venir i que li han hagut de posar un tanga de propaganda.
T'ho creus, quin creuer!?
L'equipatge a lloc, surten a explorar el gegant que trenca les ones. Respiren l'aire marí i una gavina defeca de cop sobre el nen. Foto.
L'home intenta fer coneixença de gent d'alt standing. Es fixa en la roba si és de marca i en els gestos si són aristocràtics. Vol fotos amb aquestes persones.
La dona, que té un cos sensual i exòtic, l'aprofita per vestir-lo de nit. Busca, i amb això han quedat entesos amb el marit, mascles adinerats. Fotos. Després els entrega una tarja amb el mail del negoci de la parella: les Bucky-sex-shops, on hi trobaran el que desitgin per al plaer, els preus no importen.
La sogra s'avorreix. Fins que veu un ximpanzé gratant-se els baixos i l'anima. Foto. El ximpanzé no li treu els ulls de sobre. Amor en alta mar. Darwin no pot escriure'n res.
La nena Bucket i el grumet juguen a comptar dofins. El noiet aprofita per pessigar-li el cull i ella riu i l'escuma de l'oceà els esquitxa. Foto. Tot és tan fresc i prenen un refresc. Foto.
El creuer no pot ser més interessant. Els dies volen com pelicans amb el bec ple d'aliment que és el gaudi.
Tornada a casa. Les fotos i el negoci. I un mico que ha volgut venir i que li han hagut de posar un tanga de propaganda.
T'ho creus, quin creuer!?
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com