Un cor per a tots tres

Avui he obert un ull, l'he tancat de seguida perquè amb això que a Anglaterra no hi ha persianes, la claror és massa forta pel matí i els raigs del sol m'acaronen la cara mentre flueixen a través del teixit de les cortines. Sí, he dit sol, ja sé que és estrany al país del plugim però aquest mes d'abril barreja dies assolellats, que no de calor, amb dies grisos amb o sense pluja.

He romàs callada mirant l'habitació, volia escoltar, sentir el que hi havia fora però només he sentit "good morning", dos xicots parlaven al corredor del pis. Ara és quan recordo com són els despertars al poble, a casa... casa... quant m'agrada l'olor de ma casa.

Recordo la mare, la meva mare és l'ésser més encantador del món. Pels matins, quan romania al llit, com avui, sentia les seves passetes, es mou ràpida però silenciosa. És una persona enèrgica, mai he conegut ningú tan ple de vida com la meva mare. És molt bonica, té uns ulls verds encisadors i és exactament la mare que tots voldrien, et protegeix, t'ajuda, es riu amb tu, també s'enfada, com és normal, però la dolçor que té i tot el que m'ha donat a part de la vida no és comparable amb res al món.

Rere seu sempre està Ell. I dic Ell amb majúscula perquè el meu pare és tot un personatge. És gran, no un home gran de proporcions, perquè sempre ha sigut més bé prim, és un home gran com a persona, sí, jo puc dir que mon pare és una gran persona. Sembla un home seriós però igual com la mare és dolç, potser per això estan tan enamorats com el primer dia. Ell ha sigut l'exemple a seguir tota ma vida, m'ha emplenat el camí de cotó fluix perquè no em ferís mai i m'ha ensenyat a lluitar contra les adversitats i a vèncer-les tractant de ser forta. D'ell i de la meva mare he après els valors de la vida i dels estudis, la constància, la valentia, la superació i la valoració. He après a estimar i a fer-me respectar, a apreciar les petites coses de la vida i a rebutjar les intoleràncies i els mals.

I aquest matí, mirant el sostre, els recordo a tots dos, els veig somriure. Tant de bo us pogués explicar amb paraules quant us dec, no només la meva vida, sinó la d'aqueix personatge amb la mateixa sang que jo: bonica, conscient, constant, confident... Tota una glòria conèixer-la, qualsevol quedaria embadalit amb un simple contacte amb la seva persona.

Ara els veig a tots tres, com en una fotografia, somriuen, tant de bo sabéssiu quant us dec. La llista d'agraïments des d'aquest llit britànic seria massa llarga i potser us avorriria... M'aixeco i aparto les cortines, la llum del sol dansa al meu voltant i penso que aquest mateix sol que m'acarona us acaronarà a vosaltres igualment. Somric. Gràcies als dos per la vida, gràcies per haver-me regalat una companya, gràcies per haver-me desitjat i haver-me regalat la sort de tenir-vos a tots tres. Jo us regalo tot el que sóc i el meu cor. Un cor per a tots tres. Un cor a repartir entre tres.