Cercador
Un cor de pedra
Un relat de: Marteta- Compartir:
Que el meu cor es converteixi en la pedra més forta que pugui existir. Que mai es rompi per molts cops es doni. Que no recordi ni enmagatzemi emocions viscudes. Que l'escepticisme radical sigui l'essència del seu dia a dia.
Però fins i tot el meu cor fet pedra és corruptible pels sentiments. Les llàgrimes el dissolen en mil miques.
El meu cor, com una pedra, es romp si algú el tira al sòl amb força, sense miraments, sense compasió.
Però fins i tot el meu cor fet pedra és corruptible pels sentiments. Les llàgrimes el dissolen en mil miques.
El meu cor, com una pedra, es romp si algú el tira al sòl amb força, sense miraments, sense compasió.
Comentaris
-
uahuuuquediusmartaque???[Ofensiu]Annalls | 05-12-2013
Esunamicadifícild'entendreelrelatensi, vols convertir el cor en pedra perquè algú ta fet mal, al mateix temps t'en adones de que la pedra no es "irrompible", crec que és l'acer inoxidable! Ah no el diamant, llavors necessites un cor de diamant que senti el més gran però alhora no es trenqui. Aiiisssss es que no existeix , ja em sap greu...
I malgrat ser de pedra també li fan mal??? noentencpas!!!
Saps allò que deia en Tagore: "La flor de loto prefiere abrirse y morir al sol ...
no recordo com acabava...
Les mames patim molt amb aquest tema!! Perquè sabem el que es passa !
Un petonet
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
165938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77