Un cop han tret la lleterada...

Un relat de: METZINA

Des que em dedico a vomitar les meves entranyes en aquesta pàgina web, he de dir que he notat una millora en el meu estat d'ànim. Simplement he d'explicar tot el que em passa pel cap, i automàticament noto un buit, se'm treu l'estrès que portava a sobre, i com que tothom qui vulgui pot llegir el que penso, les meves ànsies exhibicionistes queden satisfetes.

Vaig haver de deixar el psicòleg perquè costava una pasta, 65 Euros la visita tu! I com que, si totes les paranoies que tinc les expliqués als amics, em quedaria sense. I a la família ni tocar-la, que visc amb els pares, com ja sabeu, i haig de donar-los contra menys mals de cap millor.

Abans, durant uns tres anys, em dedicava a escriure cartes al lector a diaris gratuïts. Les meves opinions es publicaven i a vegades em felicitaven i d'altres, la majoria, la gent em prenia per una boja amb incontinència verbal.

Fins i tot, tres de les meves cartes, van sortir a "La Vanguàrdia" cosa de la que estic satisfeta, ja que els diaris més importants són més exigents a l'hora de publicar segons que.

Potser hi havia dies que arribava a la feina i em miràvem amb un somriure o directament em deien que hagués pogut posar un pseudònim, com a mínim, i així poder passar desapercebuda entre els companys, que moltes vegades eren les víctimes de les meves crítiques.

També opinava sobre política, temes socials, em queixava del fum a les estacions de tren, del terrorisme... però mai podia parlar de mi, ja que això a ningú no li interessava.

I potser aquí, en aquesta web, tampoc ningú em llegeix. Però com a mínim, els que publiquen els relats de tots nosaltres ho fan i això ja em compensa.

Algun dia escriuré un relat inventat. Alguna cosa sobre sexe, que veig que interessa molt als lectors habituals d'aquesta web. Recordo que als meus noviets, els posava catxondos sentir les meves històries pornogràfiques mentre follàvem. Quan jo ja n'estava cansada de sexe, m'inventava alguna història perquè l'individu en qüestió arribés al èxtasi i es corregués d'una puta vegada.

A aquestes històries, m'enrrollava amb noies, feia trios, practicava la zoofília... tot un ventall de perversions que ajudaven als cocaïnòmans amb qui m'anava all llit a treure la lleterada, quan estava a la tendra edat de 21 anys, i en endavant fins als 28 que vaig assentar una mica el cap i vaig començar a ser més selectiva amb els homes i a exigir un tracte diferent.

Ja no em feia por perdre les relacions per negar-me a fer les porqueries que em proposaven; ara la que exigia era jo. Volia ser tractada com una princesa o com a mínim no ser tractada com una puta. I ara se m'enamoren...

Comentaris

  • Tal com raja[Ofensiu]
    angie | 22-01-2006

    Aquest relat teu és així...una vomitada.
    Explícit, directe i sense vestir massa el que vols transmetre.
    El final el trobo tan complaent com el títol : compares l'extenuació d'ells després de l'orgasme amb el plaer que suposa ara per la narradora, escollir i a més fer que s'enamorin d'ella.

    angie

  • Sense contemplacions[Ofensiu]
    foster | 21-01-2006

    Sí, així és la teva prosa... sense concessions a allò políticament correcte ni a allò que la gent vol llegir...

    Dura narració amb els elements necessaris i encertats, de forma explícita, sí, però també amb tot un joc de variants i matisos que només por entendre i plantejar-se un grup reduït de persones i, molt en concret, de dones.

    Tu en sembles ser una d'elles, i aquest web necessita urgentment veus com la teva (ni que siguis ELL) que donin una altra perspectiva de l'amor, el deisg, el sexe... una visió més realista i alhora més pregona, sense obvietats fàcils, com és la vida, vaja.

    felicitats ZARAZAMORA70

    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

METZINA

8 Relats

18 Comentaris

10765 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
La meva vida té molt a veure amb la cançó que brodava la Lola Flores amb la seva enèrgica veu: "La Zarzamora". Fins que amb 31 anys vaig saber que una de les majors causes de totes les ensopegades viscudes era un transtorn de la personalitat que comença a manifestar-se a l'adolescència. Ja era tard per esborrar-ho tot i començar de zero, per això escric. Ànims a tots els afectats pel Transtorn Límit de la Personalitat.