Un conte fantasmal

Un relat de: 1101ilime

Un conte fantasmal
Vaig anar a ballar, en un dels teus hotels preferits, i et vaig trobar ballant tota sola, com sempre , però aquesta vegada, gairebé ni et coneixia, desprès de tres anys, ja no ets una joveneta, primeta, d'esvelta figura.
Eres com un ocell, saltant i volant, al teu aire, amb magnífic caire, però sense seguir, el compàs normal de tot-hom.

El teu marit, ben parit, de cabells lligats, amb cua ; ell es un gran esportista, que quedar lesionat, no se com ?
Per això no pot ballar, però si pot caminar ; i si s'ho proposes també ballaria amb molta il·lusió i afició.
Una meva amiga, no pot caminar i per fer un kilòmetre necessita l'ajut sacrificat meu, perquè l'hem de acompanyar amb cotche, i al arribar a la pista, no es recorda del mal d'artrosi i es posa a ballar amb mi , sempre amb mi, nomes balls clàssics.

El teu marit, sempre et segueix, amb la mirada, com la mare, veu el seu pardalet, com alça el vol. Te sempre la cervesa al davant i la assaboreix xarrupant entre ball i ball, que desprès sempre la repeteix.
Ell t'espera, i al acabar passegeu per la sorra de la platja, contemplant la lluna i escoltant la remor del mar, sempre constant, que es el mes relaxant.

Aquest any t'he vist mes gruixuda, passen els anys i el que m'ha sorprès, es la teva cabellera rossa, amb ells cabells estirats, molt estirats, com un fregall de cuina ;
En el teu espectre, nomes es veient, els cabells amb la cara pàl·lida, ulls negres, semblava que sortissis de un sarcòfag, amb el teu vestit blanc, com un fantasma, que ballava i ballava en un ritual maquiavèl·lic.

Sort que no m'has tret a ballar i no em mires, ni amb fas cas, sort d'això.

També tinc la fatalitat, en la meva ex balladora, que amb els llums blaus de la sala Disco il·luminen les dents blanques , convertint-les en blaves, com un mort.
No parava ni un moment de ballar, però s'ha fet vella i gastada de tant ballar i l'hem agut de guarda al calaixera.

El teu marit m'ha donat lliçons de natació, que a mi ningú m'havia dit res, i a cada brasada que faig penso en ell.

En fas por i al mateix temps enyorança, recordant-te, i com no he sabut mai el teu nom, et batejo com el bell esquelet gruixudet.

Emili
Blanes 10 de Agost


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72577 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net