Un conte de fades...

Asseguts a sobre l'alcoba, al costat del far,
els pares que acaben de partir a pescar,
mirem el Sol com va endinssant-se dins el mar,
tu em mires i m'agafes de la mà.

Em giro amb un somriure dibuixat a la cara,
notes que tinc fred i em fas una abraçada,
perduda dins els teus braços, m'amago per no sortir,
si pogués mai em mouria d'aquí.

Sento el teu cor bategant i com els teus pulmons respiren,
acoto el cap per mirar la platja i veig que tots ens miren,
en adonar-te'n em fas un petó dolç a la galta
t'aixeques dient: "el que ens feia falta..."

Te'n vas i jugues amb el meu germà,
jo em quedo quieta, no et puc deixar de mirar,
mires on sóc, busques la meva mirada,
en trobar-la somrius i em deixes captivada.

El Sol desapareix i jo em camuflo amb la foscor,
vens a buscar-me per donar-me un mocador,
no vols que em costipi i em dius que baixem,
i que després de sopar ja tornarem.

En acabar de sopar surto a mirar les estrelles,
véns darrere meu amb dues tovalloles vermelles,
les col·loquem en el sòl i ens hi estirem,
sense dir-nos res, ens abraçem.

Veiem una estel fugaç, m'agafes la mà
junts tancam els ulls, un desig acaba de volar
em dius que per tu aquest vespre és molt especial
i que t'agradaria que mai tingués final

* * *

Ara les llàgrimes rellisquen per la meva cara
no puc oblidar aquella mirada
malgrat per ell fos una nit especial
la nostra història si va tenir final

Ara el recordo asseguda al costat del far
tanco els ulls i m'imagino que el tinc al meu costat
un conte de fades és el que vaig passar
però com tots ells, aquest també es va acabar...