Un conte bastant curt

Quan vam arribar a la plaça Vendôme, les nenes van dir que volien acostar-se fins a l'aparador de Van Cleef. Així ho vam fer tots. Hi havia una parella admirant les joies, i van resultar ser de Manresa. Portaven un gos de grandària considerable, que em va semblar un pastor alemany. No sé si era alemany o no, perquè no ens va dir ni ase ni bèstia. El que sé segur és que era pastor, perquè portava un gaiato que lluïa amb prestància, i fins i tot un toc de displicència.