Un company de pis

Fa ja uns dos anys va venir un nou company al nostre pis. Era amic dels meus dos altres companys, o sigui que jo personalment no el coneixia, ni tan sols em sonava haver-lo vist en cap festa ni tampoc recordava que me l'haguessin presentat en cap ocasió. Primer em va semblar que no acabaríem d'entendre'ns.
Ell, com jo desconfia de les persones desconegudes. Quan ens trobàvem sols a casa cap dels dos no sabia ben bé què dir, i es creava un silenci incòmode pels dos. Els meus dos companys em van assegurar que era un bon noi, era de família pobre de l'altre banda de la ciutat, i havia promès dur a terme moltes feines de la casa que no estàvem gaire acostumats a fer nosaltres.
Al cap d'uns dies, a força de molt coincidir, vam acabar trobant un tema de conversa que als dos ens interessava, la política. Vam començar per aquí, però aviat vam poder parlar de moltes altres coses. Jo diria que ens vam fer força amics.
En el tema de les feines de la llar va resultar ser el millor company de pis que he tingut mai. El noi cuinava molt bé i, a sobre, deixava les zones comuns del pis impecablement ordenades. Només va posar dues condicions: que no li féssim fer res més a part d'això i que sota cap concepte entréssim a al seva habitació. Jo no hi vaig trobar cap problema, la seva habitació era en un racó del pis per on no calia passar per anar enlloc i les feines que ell feia eren més de les que realitzava l'anterior inquilí de la seva habitació.
Participava en les festes que nosaltres organitzàvem, però ell mai portava ni amics a casa ni muntava festes. Anava a la mateixa universitat que nosaltres, però no estudiava cap de les carreres que fèiem, de manera que només el veiem al matí i al vespre. Pel que ens va dir estava matriculat a enginyeria aeronàutica.
Un dia que ell no hi era, els tres, atrets per la curiositat vam entrar a la seva habitació. Semblava que s'hagués pres la molèstia de treure del pas tot allò important, no hi havia ni apunts, ni CD's, ni documents, ni res. Només hi havia roba i els únics llibres que vam trobar van ser els de la universitat.
Una nit els tres vam anar de marxa sense ell, perquè deia que no li venia de gust sortir. Al tornar, era una mica tard, vam veure per la finestra que hi havia algú amb una llanterna dins del pis, a l'instant vam pensar que eren lladres. Vam avisar al veí del costat. Va sortir amb cara de mal humor, no el deixàvem dormir mai al pobre. Va agafar l'arma que tenia a casa (doncs era reservista). Ell va entrar al davant, amb l'arma carregada, nosaltres el vam seguir, estàvem realment morts de por. Al cap d'haver avançat uns pocs metres el llum es va encendre, de diferents llocs de la casa van sortir agents del MOSAD armats i vestits de negre. Les llanternes que havíem vist eren les que diuen incorporades a les metralladores. Qui havia de dir que aquell noi palestí fos un militant d'un grup a favor de la lluita contra els israelians? El seu aspecte occidental i els seus documents israelians ens havien enganyat a tots. A casa, però, només hi van trobar documents que no tenien cap mena d'interès per a un grup islamista. No vam saber mai si els documents que valia la pena guardar se'ls va endur o si realment no hi existia cap document d'importància. Ara que ja he acabat la carrera segueixo sense saber res d'ell. Només espero no trobar-me'l mai mentre patrullo per les ciutats de la franja de Gaza.