Cercador
Un còdol s'autoentrevista
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Va ser escopit per les ones un dia de tempesta de tardor.
Com molts d'altres.
Les onades s'allargassaven en llengües blanques com puntes de coixí.
El cel es mostrava trencat i fet un puzzle esperant que el sol l'enganxés.
Alguns gaviots xisclaires gosaven volar entre esquitxos salats de crestes d'ones desorbitades mentre la gran majoria d'aquestes aus agosarades era als contenidors de deixalles del càmping, carronyejant.
Al costat del còdol una alga humitejava més la sorra. Una alga d'un verd subaqüàtic que tenia por.
El contacte amb la sorra molla no el plaïa.
El còdol desitjava sorra calenta i escalfor, llum.
Tenia tant de temps!
De sobte ho va saber: tenia tot el temps fins que s'acabés.
La seva consciència no pètria treballava. Rebobinava la seva existència.
Qui ets?
Sóc un tros de quartz.
Com ho saps?
No ho sé, però ho sé.
Com ets?
Sóc de color lletós i lluent, de superfície llisa i de relleu arrodonit durant molt temps per les aigües del riu i de la mar.
D'on ets?
Vinc de les altes muntanyes de no sé on. Alçada, recordo. Quietud mil·lenària.
Per què estàs aquí?
Havia de ser així. La roca es va fragmentar. Res perdura.
Què has viscut?
Recordo velocitat i salt, remolins, empenta, música fluvial, cants d'ocells, serenor de nit, fulles caigudes, peixos, bells insectes, raucars divertits, dones fent la bugada, barquetes de paper, plàstics i llaunes, ...
Què sents?
Que sóc.
Què vols?
Ser el còdol que sóc. Enyoro els bons dies i m'empasso els mals dies. No s'hi pot fer més. Estic bé sol i alhora acompanyat d'altres còdols que potser es fan preguntes i jo ni ho sé.
Cansat d'autoentrevistar-se, el còdol va deixar que els elements de la natura actuessin...com sempre fan i han fet.
Com molts d'altres.
Les onades s'allargassaven en llengües blanques com puntes de coixí.
El cel es mostrava trencat i fet un puzzle esperant que el sol l'enganxés.
Alguns gaviots xisclaires gosaven volar entre esquitxos salats de crestes d'ones desorbitades mentre la gran majoria d'aquestes aus agosarades era als contenidors de deixalles del càmping, carronyejant.
Al costat del còdol una alga humitejava més la sorra. Una alga d'un verd subaqüàtic que tenia por.
El contacte amb la sorra molla no el plaïa.
El còdol desitjava sorra calenta i escalfor, llum.
Tenia tant de temps!
De sobte ho va saber: tenia tot el temps fins que s'acabés.
La seva consciència no pètria treballava. Rebobinava la seva existència.
Qui ets?
Sóc un tros de quartz.
Com ho saps?
No ho sé, però ho sé.
Com ets?
Sóc de color lletós i lluent, de superfície llisa i de relleu arrodonit durant molt temps per les aigües del riu i de la mar.
D'on ets?
Vinc de les altes muntanyes de no sé on. Alçada, recordo. Quietud mil·lenària.
Per què estàs aquí?
Havia de ser així. La roca es va fragmentar. Res perdura.
Què has viscut?
Recordo velocitat i salt, remolins, empenta, música fluvial, cants d'ocells, serenor de nit, fulles caigudes, peixos, bells insectes, raucars divertits, dones fent la bugada, barquetes de paper, plàstics i llaunes, ...
Què sents?
Que sóc.
Què vols?
Ser el còdol que sóc. Enyoro els bons dies i m'empasso els mals dies. No s'hi pot fer més. Estic bé sol i alhora acompanyat d'altres còdols que potser es fan preguntes i jo ni ho sé.
Cansat d'autoentrevistar-se, el còdol va deixar que els elements de la natura actuessin...com sempre fan i han fet.
Comentaris
-
Essència[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 02-11-2012 | Valoració: 10
En aquest relat, fora del comú, veig un al•legat a l’acceptació de la essència del que s’és. Sovint les a les preguntes més importants les respostes són senzilles, tal com ens ho deixes veure en les teves paraules.
Allò que nosaltres, humans, ens costa de vegades d’entendre i acceptar. Fet que ens acaba portant a un estat de disconformitat que sovint ens reporta infelicitat.
M’ha agradat llegir-te de nou.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436165 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com