Un cel garrepa...

Un relat de: onatge
Un cel garrepa de pluja,
però ben gris.
La vida a ritme de grisos
i negres ben negres...
Als diaris titulars negres.
Però viure té els
seus propis colors.


El color del cafè,
el del pa de pagès,
l’aigua clara,
el fum d’un foc net,
la carícia empeltada
de vida, sol i lluna
el gran maridatge,
els ideals que no tenen preu,
tots han perdut el color,
un gat gris amb
bigotis blancs,
una arruga arrugada,
la veïna planxada.


El cel continua
gris ben gris,
un somriure amb
tot el seu color.
La meva no té color
sempre és ella,
tampoc no té sinònim,
la ferida sempre
té molts colors,
les gavines em porten
l’olor i el color del mar,
els estúpids tots
tenen el mateix color,
la brutícia mental
té el color brut.

Un cel garrepa...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com