Un carrer estret

Un relat de: Xavier Valeri

Vaig entrar al poble per un carrer estret amb molta pendent. Es tractava d'un poble amb una història antiga i plena. Em vaig aturar per observar les restes de parets velles; eren grises i tenien verdet. Feien de base de murs nous i llisos. No hi havia gent. Em vaig treure la màquina de fotografiar de la butxaca. Quan estava a punt de copsar la imatge, una dona es va posar a l'objectiu. Era una dona de més de seixanta anys que caminava carrer amunt. El seu rostre em va transmetre que no volia ser retratada. Per això vaig esperar a disparar.

Es va posar al costat d'una paret i em va somriure. Per això em vaig atrevir a preguntar-li si havia viscut sempre en aquell poble. La dona em va contestar que sí. Jo vaig aprofitar l'ocasió per preguntar-li per si els seus pares o avis tenien alguna referència de la crema.

Em va contestar que quan van incendiar el poble. Els seus besavis van marxar pel carrer de les llàgrimes. Va dir-me que van tardar dos dies a arribar al poble del costat.

Comentaris

  • Crec que ningú sap gaire de la psicologia de les mases.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Hola Xavier,

    Certament això es venia venir.

    Ja parlaven a l'antic testament d'anys de vaques grases i anys de vaques primes.

    Ningú sap que passarà avui, menys encara demà.

    Com tothom ' esperar i ver' , lema per cert de la Benemérita.

    Mentrestant però, la vida - la nostra - passa sense remei.

    Gaudeix de la vida amb la dona que estimes,
    aquest és Xavier el premi - l'únic premi - als teus afanys.

    Ho deia l'Eclesiastes, quan aquestes coses s'explicaven amb vaques [ groses i primes ]

  • Avui [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-04-2010 | Valoració: 10

    és el segon relat que et comento i és que m'ha sorprès i m'ha agradat el teu estil.
    Ara quest, un fantàstic relat, curt dens però planer i entenedor, amb molt bona descripció. Jo tinc un relat semblant en aquest enllaç, El carreró de la vila i que t'ofereixo per si et bé de gust llegir-lo.
    Fins aviat

    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: