Un capvespre d'estiu

Nicte,

Creia que havia llegit quasi tots els teus poemes, però he vist que em deixava aquest.

Em sembla un poema molt dolç i no ho dic només per "la màgia d'un mar de xocolata ..."

Felicitats i bon estiu, si es possible, a la vora del mar.

...d'aquells qui hem estimat, no ens abandonen mai. Sovint ens sembla que determinats llocs contenen l'essència d'aquella persona, però en realitat el sentiment està dins nostre.
M'ha agradat molt el teu poema que comença de forma captivadora i acaba deixant-te una forta sensació de melanconia.

Seguiex escrivint!

Cèlia

"Una passejada a la vora del mar... amb aquells records que no m'abandonen... mil i un desitjos, esperant fer-se realitat... la necessitat d'estar amb tu... vivint el present... i tornada la realitat." ... un retrat perfecte de tants moments perduts amb el mar com a únic company... li demanem consell i ens dona serenitat... és com l'amic perfecte, sempre esta allà per escoltar-nos, mai té un no...
‘Abraça'm sense por i se't farà present la bellesa de tu, refractada en els meus ulls.'... hi ha alguna manera més maca de dir-li a alguna persona lo especial què és? un vers meravellós... mirar-se a traves del ulls de l'altre persona, per veure realment com som...

un petó,
Jordi.