UN CAP D'ANY MOGUDET (III)

Capítol IV

-No té pols. És morta -sentencià ràpidament en Gianfranco.
-Valga'm Déu! -s'alarmà la Cati- Però si estava perfectament fa tot just cinc minuts! Com s'explica que...
-La veritat és que no s'explica, Cati -conclogué en Gianfranco-. Ahir mateix, tan bon punt vaig arribar, la tieta em va demanar que li donés una ullada al seu historial mèdic. Acabava de sortir d'una revisió però no es refiava massa del seu metge de capçalera. Li vaig comentar els resultats de la revisió. Estava físicament perfecta. Tenia el cor en un estat òptim, les punyides de mal de cap no eren altra cosa que migranya i no tenia res més apart d'una mica massa de sucre a la sang...
-És... era diabètica? -preguntà encara angoixada i un xic desconcertada la Cati.
El noi sospirà.
-A veure... Havia de vigilar una mica el que menjava, però ni s'havia de punxar ni res de res. Era un poca cosa, per entendre'ns. I no crec que tingui res a veure amb la causa de la mort... Per cert, algú ha avisat l'ambulància?
-Ara vénen -digué la Cati-. Jo mateixa els he trucat quan l'ateníeu per... Bé, per què s'ha mort, doncs?
-S'ha queixat de dues coses -simplificà en Gianfranco-: forts dolors abdominals i rodament de cap.
-I això què vol dir? -s'interessà l'Anna.
-La veritat és que ara per ara no se m'acut cap explicació...
Una llum encegà tot d'una la Cati.
-Ja està! Ja ho tinc, l'herbicida! Aquest migdia la Virgínia m'havia comentat que havia desaparegut mitja ampolleta d'un herbicida mortal que guardava a l'armariet del fons de l'hivernacle! Déu meu, pot ser això la causa de...
-Pot ser-ho. Els símptomes concordarien...
-Recollons! Però això vol dir... -començà a dir l'Alfred.
-Recollons, sí. Això vol dir que algú l'ha enverinada...
-Però com?
-Jo seia al seu costat -els recordà la Cati- i puc ben assegurar-vos que gairebé no ha tingut ni temps de tastat el primer plat...
-Hòstia, ara que m'hi fixo... Mireu això -digué l'Anna alçant la copa de la interfecta per mirar-la a contrallum.
-Alça Manela! Però si és de color diferent! El seu cava és vermellós... -observà l'Alfred.
-I fa una olor... quasi imperceptible, però... diguem que no és la normal -afegí per últim en Gianfranco, després d'haver pres la copa de les mans de la noia-. Algú li ha enverinat la copa, per tant. Però qui? Serà qüestió d'esbrinar-ho. I haurem d'avisar a la policia... Tardaran gaire, els de l'ambulància?
-Estem assitiats per la neu. M'han dit que intentarien arribar tan aviat com els fos possible... Però mentrestant, què?
-Doncs que algú avisi la policia -insistí l'Alfred- i... doncs bé, jo proposo que mentrestant cadascú de nosaltres expliqui a la resta què ha fet, on ha anat i per on ha passat durant el dia...