Un canvi massa fort

Un relat de: Mena Guiga
Es desperta sovint, a la nit, i no és per l'edat. Dormia poques hores, abans, però seguides i plàcides.
Troba a faltar, cada matinada, un so d'au anunciadora del nou dia.

Mira el seu voltant i s'hi troba estranya. No s'identifca amb aquell espai, per més que s'hi trobi algun moble -de mides limitades-o algun objecte propi i d'herència i que facin esforços per acariciar-la.

Sent aquella caixa tonta, a la cambra contígua, que xerramequeja i musiqueja. Si les parets són primes com fulles d'enciam! El fill i la jove i els néts embadocats i seduïts, subjugats a la novetat que forma part de la modernitat i del canvi brusc en la seva existència.

Se'ls ha permès obrir un estanc, que han tingut clar que serà un bon negoci (com és que es fuma tant? Com és que hi ha dones que fumen?) gràcies a un paper important: el que certifica que aquell parent no tan llunyà va morir en una batalla pro-franquista.

Creixien com bolets mortífers, aquells edificis. Asfixiadors, acorraladors, amenaçadors, engolidors i malson inesborrable. Tots iguals i fills de la pressa, una mena de demència.

Munions de màquines, exèrcit de carpe diems malparits.

Li ve al cap constantment. La gata, la van aixafar. La monstruositat li torna a la vista. El dolor esguinça totes les ànimes que porta a dins.

La masia, la van enderrocar. No sabien que la masia era ella, ELLA?

Ressonaven les badalasses del primer fill que va morir a punt de fer l'any, feia tant i tan poc. Un nen tan rialler!

Tot, tot destruït i aniquilat. Anorreament que no trobarà cap altra arrel.




L'àvia es llença pel balcó del setè pis del bloc nombre vint-i-set, potser és el vint-i-vuit si ens hem descomptat. Per descomptat: sap que s'adaptarà del tot allà on no cal adaptar-se.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

702 Relats

757 Comentaris

220803 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com