Un ca amb les cames llargues

Un relat de: Agustitianus
Un corb, a trenc d’alba, parla amb la seva eterna parella – perquè saps que els corbs són monògams?- no volis massa amunt, que si caus et faràs mal.

A la vegada, un senyor té agafada a la seva senyora per la melena, ella amb la mà recolzada a la figuera del jardí. Ella treu cul, duu els calçons i la roba interior a tall de turmell. Ell li estira el pel amb força, mentre la penetra amb tota l’efervescència del seu ésser. Els dos alenen fort, és estiu i fa molta calor, suen, es fonen, criden. Encara que saben que algú els pot sentir – a pocs metres d’ells hi ha la paret que els separa del jardí del veïnat- inverteixen totes les forces viscerals en l'acte. La pell banyada, amb la calentor del moment, la fogositat sense control, ell la rapinya i ella rapinya l’escorça de l’arbre – vull que m’inundis de la teva saba – i, just en aquest instant, el ca li llepa els ous a ell. – Perquè collons volem un ca tan gros? El ca que jo volia, només m’hagués arribat als bessons, i dona, no és el mateix.

Volien concebre el seu primer fill davall la figuera, ho van acabar fent a una platja, a dintre de l’aigua, enredoltats de banyistes i de crits d'infants, tot per el puta ca de cama llarga.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Agustitianus

5 Relats

1 Comentaris

1955 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00