Cercador
Un brindis a l'esperança
Un relat de: joandemataroGlop a glop, amb indolència,
seu a la taula del bar,
mentre els seus pensaments
voleien malenconiosos
fent més densa l'atmosfera,
que l'atrapa inclement...
Sent mancança i soledat.
Glop a glop, fins que s'acabi...
No hi ha res per compartir.
La seva companya és l'ampolla,
on , sa imatge, s'emmiralla.
Una ampolla ja mig buida
que com ella, es va extingint,
poc a poc...tota sotmesa.
Però a dins d'aquesta buidesa
hi ha un niuet que palpita,
que es resisteix a morir.
Un fluix espurneig desprèn...
És un brisall d'esperança
I és per ella que fa el glop.
Un brindis de bones amigues,
que no la vulgui deixar...
I amb el vi, ja l'ensarrona,
I la deixa endormiscada
perquè , una mica embriagada , somii
que arriba el dia que s'eixampla
i , amb tota la intensitat,
pot sentir felicitat...
De moment , li manquen forces
per afrontar aquesta vida.
Potser demà, quan desperti,
li farà retrets aïrada.
Però... qui sap si hi haurà un demà?
I si l'hagués, què caram, són camarades!
I encara que se les fumin,
a la nit... ja s'avindran!
Inspirat el el quadre:
Comentaris
-
Soledat[Ofensiu]Unaquimera | 04-07-2010
Els teus mots parlen d'una dona que "Sent mancança i soledat", ja que per companya té un objecte, on s'emmiralla, que a poc a poc la va sotmetent... el vi l'ensarrona, com ho faria qualsevol altra dependència, que hi ha de molts tipus, alguns menys evidents que d'altres...
Brindem: A la salut d'ELLA!
T'envio una abraçada esperançada,
Unaquimera
-
Glop a glop...[Ofensiu]Naiade | 28-06-2010 | Valoració: 10
Molt ben captat Joan. Recordo aquest repte al que també vaig participar. Li saps donar a la poesia l'aire trist , malenconiós i decadent que perceps si et fixes bé amb la pintura.
Trobo que és tot un art, saber captar el que el pintor ens vol transmetre i tu ho aconsegueixes.
Endavant poeta
Una abraçada
-
Bon poema![Ofensiu]brins | 24-06-2010 | Valoració: 10
Uns versos excel.lents que complementen la bellesa de la imatge que vaig proposar en el repte. Enhorabona!
Pilar