Un bon dia, va arribar la Núria!

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

A casa tot era normalitat, feia fred i la "Sisi" estava molt bé jaient al costat del radiador de la calefacció.
De cop i volta, un dia de matinada, els amos van marxar de casa a corre cuita, amb un parell de maletes i sense arreglar el llit. Aquella nit l'Alícia, ja no havia dormit a casa. La gosseta estava molt calentona a dintre de casa i no era l'hora de sortir a passejar, així que va continuar dormint.
Al matí, l'amo va tornar sol, la va treure a passejar i li va donar la seva ració de pinso. Sense perdre el temps, va tornar a marxar. Al capvespre, l'amo va tornar, li va fer unes festes, la va treure a passejar i en tornar a arribar a casa, li va donar l'altre ració de pinso; mentrestant la gosseta menjava , va fer el llit i va endreçar una miqueta la cuina. De la mateixa manera que ho havia fet al matí, va marxar.
Aquest enrenou va durar quatre dies, amb les seves tres nits...! però de cop i volta, la porta de casa es va obrir, i van arribar els amos i l'Alícia, que portaven un paquetet molt petit a dintre d'un cabàs, que de seguida van deixar que la "Sisi" olorés; ella si va recrear, i a mida que anava olorant i mirant, se'n va adonar que a dintre del cabàs, hi portaven una altra Alícia, però més petitona.
L'amo li va dir a la gosseta: - Aquesta petitona es diu Núria, i també viurà a casa amb nosaltres, veritat que en tindràs cura i l'estimaràs?
La gosseta va fer un "guau" molt suau, que volia dir que tot el que l'amo li havia demanat, ho compliria al peu de la lletra.
La primera nit, va ser desesperant, tant com plorava la petita ho feia la gosseta; es va instal·lar a sota del llitet tant bon punt va notar que la nou vinguda descansaria allà, i no la van poder fer sortir de cap de les maneres. Les quatre o cinc nits restants varen ser molt complicades, ni la petita ni la gosseta s'adaptaven a la nova vida, i en aquella casa no dormia ningú.
Després van començar a arribar les visites, i la pobre "Sisi" no donava l'abast a protegir a la "peque" intentant que ningú s'acostés al cabàs amb uns grinyols ensordidors, molt amenaçadors.
Al cap de vuit dies dels nous esdeveniments, la gosseta va tornar a agafar un ritme de vida normal i a la casa es respirava tranquil·litat.
La Núria va començar a caminar agafada de la cua de la "Sisi", i la bestiola no la va fer caure mai.
La canalla aprenen dels grans, per això el primer tros de poma que va menjar la petita, va ser de dintre de la menjadora de la gosseta, i també va provar de beure aigua del abeurador, sense gaire èxit, perquè la mare no li treia la vista del damunt!
El pare, entre rialles deia: - el que no mata, engreixa!
Continuarà...



Comentaris

  • Jo també [Ofensiu]
    Josoc | 02-10-2007

    vaig tenir un gos quan era joveneta i encara vivia a la casa dels meus pares. Es deia Milhomes. M'has fet venir ganes de parlar-ne en els relats. M'agrada el teu estil, ja em diràs que et sembla el meu si em decideixo.

  • Una xicoteta història...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-08-2007

    ... d'un menut animaló que, en realitat, és tota una gran troballa d'una vida quotidiana, gens menuda: gran, humana... com caldria que fossen totes les llars d'aquest país nostre.
    Enhorabona!
    I salut i rebolica!

  • he recordat el meu gat[Ofensiu]
    empordanesa | 13-07-2007 | Valoració: 10

    Vaig tenir un gat que va viure uns 18 anys ( ara fa uns dos anys que es va morir) .He recordat la seva tendresa, recordo quan va néixer el meu petit que tenia por que agafés celos però al contrari no el deixava mai, fins i tot a la meva falda es posava mentre donava el biberó al meu fill. Ja quan els meus fills grans eren petits era com el seu guardià. m'escoltava amb tendresa mentre jo explicava contes i fins i tot quan els hi feia un petó aixecava el cap per tenir-ne un. Només si un ha tingut animals a casa pot entendre aquestes coses.

    Escrius molt bé, espero arribar un dia al teu nivell.

  • Felicitats ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-07-2007

    M'agrada molt el relat, és tota una lliçó de convivència, reflexa molt bé que als qui ens agraden els animals els saben integrar a la nostra família i ells només viuen per complaure'ns i vigilar que no ens passi res.
    Nosaltres tenim una gossa, la Tata, i també una preciosa neta la Txell , així que va arribar la Txell a casa nostra la hi vam "presentar" i tot va ser com abans, és clar que cada cop que ve te que olorar-la.
    Fins aviat, doncs espero llegir la segona part !
    Una abraçada,
    Núria




  • EL QUE FAN ELS ANIMALONS[Ofensiu]
    IRINA | 02-07-2007 | Valoració: 8

    ESTIMEN A TOTA LA FAMÍLIA, I SI NOTEN QUE A CASA ENTRA ALGUNA COSA NOVA I ELS AMOS L'ESTIMEN, QUE NO HO TOQUI NINGU! QUE ALLÒ HO PROTEGIRAN PER DAMUNT DE LA SEVA PROPIA VIDA. MOLT DOLÇ EL RELAT I MOLT HUMÀ "TOT I QUE LA PROTAGONISTA ES UNA GOSSA".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

386 Comentaris

65897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.