Un ange passe

Un relat de: angie

Llum tot el dia
i tota la nit,
claror a l'ànima
i escapant-se
entre els dits.
Versos surant al Sena,
mots volant
enredant-se
amb els cabells
- m'agafes la mà,
em mires
i esperes -
un petó humit
- el Sagrat Cor
vígia bell -.
París assolellat
pinta un quadre :
Montmatre de colors.
Un cafè, una galeria d'art,
un crêpe, una llibreria :
gaudir en tots els racons.

Pigalle juga amb la fantasia
- Montparnasse
reposa amb Baudelaire -,
Notredame crida
des de les gàrgoles
- sonen campanes
de benvinguda : anem! -.
El Barri Llatí,
munió de passes
- es perden entre
el paviment els malsons -,
els Camps de Mart
i les Tulleries
cedeixen la gespa
als necessitats talons.
Els jardins de Luxemburg
acomiaden el dia
- París s'asseu
al voltant de la seva font -,
la Sorbonne riu,
el Panteó s'amaga,
París flirteja amb mi :
ciutat indeleble
dels meus records.

Comentaris

  • angie![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 31-08-2007

    Havia llegit aquest poema diverses vegades, però com ja saps, he estat a París aquest Agost, i he preferit esperar-me per poder deixar un comentari amb certa base i fonament (que diria l'Arguiñano).

    Quan el llegia, abans de visitar París, ja m'atreia. M'agradava el to de diversitat, la llum del dia i la llum de la nit... però ara, que conec París (els meus peuets poden afirmar que m'he empapat dels carrers i monuments de París) puc afirmar que el poema em sembla excel·lent. Perquè té aquell 'no-sé-què' especial que també té Paris.

    És un poema ple, com París, carregat de moviment i botigues i llibreries i cafès. M'agrada la "personalitat", a través d'una acció, que has posat als monuments i edificis varis: Notre Dame que crida, el Panteó que s'amaga o Pigalle que juga amb la fantasia. Ho trobo francament molt encertat.

    En definitiva, que m'has transportat de nou a París, tot i que no fa massa que hi he tornat, i m'has fet sentir de nou totes les sensacions que allà sentia i que em transmetia.

    Només una petita coseta: he trobat a faltar Des Voges i el Louvre. Però sóc conscient que és molt, molt difícil encabir tot París en un poema!

    Gran poema xiqueta. M'ha encantat de debó!

    Abraçadotes.

    Salz.



  • radiogràfia acurada.[Ofensiu]
    fool_on_the_hill | 25-06-2007

    la pell de gallina m'ha possat aquest vers arrenglerat.

    enhorabona.

  • NiNaGe!!![Ofensiu]
    afrodita | 06-05-2007 | Valoració: 10

    Ohh...París, quina preciositat de ciutat, però quina preciositat de poema!!!

    Gràcies per recordar-me alguns dels racons que vaig tenir el plaer de visitar jo també aquest febrer passat....senzillament inoblidables, a París s'hi respira art i amor...què més es pot demanar?

    Molts petonets per tu i el kinder que està de camí :)

    BoDitA

  • Oh! París![Ofensiu]
    Yáiza | 05-05-2007

    Un poema que vers a vers va desgranant la ciutat de París... I quina ciutat! Vaig ser-hi de petita i sempre he tingut ganes de tornar-hi... i sempre he somniat anar-hi amb la meva parella. Té una màgia que... fiu!

    M'ha encantat el poema, angie!



    petons!


    Yáiza

  • Gràcies[Ofensiu]
    pellpintada | 05-05-2007

    Ja vaig comentar el teu poema, i veig que no t'has enfadat amb mi. Al contrari: Vas perdre el temps llegint els meus relats i, per adobar-ho, fent-me una bona crítica! Tu ets una santa! Jo que volia provocar-te! T'afegeixo als preferits, segur!

  • NASIO | 03-05-2007 | Valoració: 10

    Genial! Només que fóra sols per recordar-hi Paris. una ciutat màgica, que obri els porus de l'amor i dels sentiments.

    Gràcies per fer-me passar una bona estoneta!!!

  • Per què[Ofensiu]
    pellpintada | 26-04-2007

    ... els petons sempre han de ser humits? Perquè es fan al costat del riu? Faig un petó humit i veig com s'eixuga els llavis...

  • Sempre, i es cert sempre queda Paris[Ofensiu]
    escaldot | 22-04-2007 | Valoració: 10

    Per deixar passar les hores tot freqüentant-te a tú mateix, i si tens la sort de que a mitja tarda cauen quatre gotes, després surt aquell sol esmorteït i estàs prop del Pont Neuf o a l'ille de St Louis i un xic de tristesa t'envolta................ffffffffffffffffffffffffff

  • Homenatge[Ofensiu]
    tinkerbelly | 20-04-2007

    a una ciutat de referència, les paraules es passegen per cada indret i ens el fan sentir proper i la seva llum traspassa el poema i quasi ens sentim al bell mig del Sena mirant la ciutat com si fos un quadre per als déus.
    gràcies per la benvinguda.

    tinkerbelly

  • Heureux voyage, Angie!!!!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 20-04-2007 | Valoració: 10

    C'est la plus belle guide de Paris que jamais s'ha ecrit. Elle est digne de la Michelin.

    Elle fait retourner a Paris, au moins, avec le coeur!!!!!!.

    Merci, Angie du Baudelaire!!!!!!!!

    Pierre (de Ponent i prou...i encara gracies)

  • Un xic barroc, no?[Ofensiu]
    instants | 17-04-2007

    unpetonas

  • ...dels teus records...[Ofensiu]
    Vallespir | 16-04-2007

    i dels de molts d'altres.

    Passen els anys i París segueix tenint un no sé què d'especial. La ciutat de l'amor? L'urb romàntica per excel·lència? Segurament.

    Jo no he tingut la sort de compartir aquest màgic 'trio' de l'enamorament a París. Però totes les meves estades, en edats ben diferents i amb companyies diverses, m'han deixat un sentiment particular que no he estat mai capaç de descriure.

    I sí, és la bellesa evident de la ciutat. Sí també la llum del sol (quan n'hi ha) sobre el Sena. Sí el que t'entra per les oïdes (és curiós, se m'han esborrat els milers de cotxes que hi circulen sorollosos). Sí, sí, sí l'olor!

    Però jo tinc un París que em pertany. I no és un París que hagi viscut 'in situ'. Ni és un París que hagi vist a cap film. És el París -i penso que mai millor que un espai literari com aquest per a explicar-ho- de Maigret, de Simenon. La meva adolescència va lligada als avatars d'aquest inspector de la Sureté. Jo em pensava que em delia pels crims i les seves resolucions, i al final el que m'ha deixat per sempre aquest belga parisenc és la vida de París, la de veritat, els seus personatges, els seus cafès, les seves botigues de queviures, els seus prostíbuls, els seus artistes... i l'olor (c'est possible ça?) doncs sí.

    No comento normalment poesia perquè em sento francament incapaç. A no ser que em toqui molt directament la fibra i aleshores necessito retornar (maldestrament) una mica d'aquest teixit emocional que m'han alterat.
    Com aquesta passa teva per París, escrita amb els dits, però sobretot amb el cor i a través dels sentits. Has imprès emoció, hem llegit emoció i, pel que veig, t'hem respost emoció. Hi ha res millor?

    Una abraçada per la meva comentadora per excel·lència, donant universal d'aquesta sang que indubtablement necessitem tots els carallots que per aquí correm.

  • très joli...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 13-04-2007

    hola guapa,

    primer t'envio una abraçadassa, que ja fa massa temps que volia veure per on van els teus relats però estic molt deconnectada. Veig, però, que segueixes en plena forma, innovant, viatjant i descrivint vivències. M'agrada molt l'estil, i com intercales sensacions amb noms, amb un ritme de passeig.

    Jo aquests dies he estat a Praga i també és molt bonic. Sí, ell també... hehehe

    petonassos, espero veure't aviat!

    m

  • Oh, làla`![Ofensiu]
    rnbonet | 12-04-2007

    Paris est belle! Malgrat la 'grandeur' i els gavatxos, sempre emociona. I més, amb la persona amada.
    Molt bé ho has copsat en aquest poema amb aires de 'java', fent un 'tour' romàntic i tendre per aqueixa ciutat encantadora.
    Benvinguda de nou, xicona!
    Molta salut i força rebolica!

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com