Un amor virtual

Un gran dia!

Aquest dematí obrint l'msn m'he trobat un e-mail de la meva amada Lucia.
Un e-mail que m'ha fet plorar i somriure a la vegada.
Un e-mail que m'ha fet somniar despert i ser, per un moment, l'home mes feliç del mon llegint les seves lletres, els seus sentiments.
No puc evitar emocionar-me al sentir la seva veu, quant hem truca i agafo el telèfon sense saber qui es.
No puc deixar de tremolar quan la seva veu penetra a la meva oïda, dins el meu cervell....tremolo com un nen poruc, com un dòcil i submís enamorat, tremolo d'emoció, de felicitat.
He conegut a la dona de la meva vida i aquest amor es respost, es mutu.
Les nits hem serveixen per dormir i descansar, no sense abans haver plorat com una criatura perduda dins un bosc fosc...anhelant la seva presencia al meu costat, la seva olor, la seva suor, el seu alè, es seus petons....els seus batecs quan acaricio el seu pit....els seus gemegats quan fem l'amor, a les fosques, però veient-la amb els ulls tancats...sentint-la amb les meves mans.

Es indescriptible amb paraules coherents i existents el que sento per ella...la paraula amor, es queda curta davant de tant titànic sentiment.
Espero tenir-la ben aviat a la meva vida, en persona, física i espiritualment, a Barcelona.

Estimo a Lucia i m'és igual qui s'assabenti, qui ho sàpiga i qui no...el món, les persones, desapareixen en un marc a on només i cap ella i jo, al seu costat.