Un amor irrecuperable

Un relat de: pablitoo
Eren dos quarts de nou i tot seguit sonà el timbre. En aquell precís moment en entrar per la porta de l’institut vaig veure el que encara sé que és l'amor de la meva vida. Feia quatre anys que ens coneixíem i no m'esperava que aquell 18 de Gener de 2010 fos el millor dia fins ara de la meva vida. Eren dos quarts de deu i les hores em passaven molt lentes. Quan acabà aquella classe vaig sortir al passadís i aleshores ella passà per davant meu. En aquell moment el cor es posà a batejar a cent per hora. Arribava l'hora del pati i jo mateix no sabia ni què passaria. Com sempre vaig anar a la pista a jugar a futbol amb els amics/es i els companys/es. L'hora del pati, al contrari que a les classes, em va passar volant i tot seguit, després de pensar en ella sonà el timbre que indicava que l'hora s’havia acabat. A l'Ana li tocava Educació Física i jo, boig per ella i enamorat perdudament, vaig marxar cap a classe. Però em va parar. Jo no sabia com reaccionar, però em vaig parar a parlar amb ella. Després de parlar dos minuts vaig escoltar les paraules que sortien de la seva boca. Vols sortir amb mi? En aquell precís instant el meu cor es posà a bategar bojament i de seguida jo respingué: -SÍ! Em va fer un petó i a mi se m'escapà el somriure de tant feliç que era. Passaven els dies i jo estava més enamorat. Però la cosa es començà a tórcer una mica. Feia tres mesos que estàvem junts i començàvem a discutir, com cada parella. Sempre hi ha alguna discussió. Dels set dies de la setmana quatre estàvem malament. Passaven els dies i tot seguia igual. Fins que un dia em vaig cansar d'aquesta situación. Aquella mateixa tarda del 23 de Maig del 2010 vaig quedar amb una amiga meva i ens vam embolicar. I sé que em vaig equivocar però estava tant cec per la ràbia de com em tractava de vegades, que ho vaig fer. Aleshores vaig seguir amb l'Ana com si no hagués passat res. Però per dins hi havia una tristor que no em deixava menjar, jugar ni ser alegre. Al Juny de 2010 jo marxava de vacances però un dia abans vam quedar, perquè ella volia parlar. Estava espantat, però la vam passar molt bé. Marxava feliç però tard o d'hora havia de passar alguna cosa. Quatre dies més tard vaig rebre una trucada. Era ella cridant-me i dient-me que no volia seguir amb mi. S'havia adonat del que li havia fet. Des d’aquell dia no n’hi ha ni un que no m'hagi enfonsat i segueixo lluitant per recuperar-la. Però de mica en mica vaig entenent que és un amor irrecuperable.

Comentaris

  • Noeelia | 13-03-2011 | Valoració: 7

    si lluites tot es possible, i la pots recuperar. m'ha agradat :)

  • pabool[Ofensiu]
    Maarttaa | 13-03-2011 | Valoració: 7

    Aixx pabol pabol tu i els teus enamoraments, esta molt be el teu relat pero pensa que hi han mes noies en aquet mon i que et queda molt per viure-hi aixis que endevan :)

  • pablooo (:[Ofensiu]
    zaidaa | 12-03-2011 | Valoració: 7

    En aquesta vida s'ha de lluitar pel que més estimes, perquè en qualsevol moment, pot sorprendre't la vida amb qualsevol cosa, lluita pel que vols i no et rendeixis!

  • Flordolça | 11-03-2011 | Valoració: 8

    No es un amor irrecuperable.
    Si saps lluitar, tot es pot aconseguir.

Valoració mitja: 7.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pablitoo

pablitoo

3 Relats

8 Comentaris

1951 Lectures

Valoració de l'autor: 7.25