Un amor impossible és un roc al cor.

Un relat de: Marina Prat Tapiz

Diuen que l'amor et pot trencar el cor; diuen que el primer gran amor és el verdader; i diuen que el temps cura les ferides. Diuen que ploris fins a desfogar-te; i diuen que l'altre persona no et mereix. Però per més que diguin a tu t'es igual perquè el teu pit segueix pesant com si a dins hi agués una pedra, els teus ulls s'enborronen cada cop que penses en ella i tota tu sents com caus.
No pots continuar així i ho saps però no pots i no vols deixar d'estimar-la, no vols deixar de sentir allò tant bonic que encara que t'estigui destroçant per dins, sents per ella.
No la pots aconseguir, i intentes no encaparrar-t'hi però engegues la radio i sona la seva cançó preferida, obres un calaix i trobes una foto on sortiu juntes, és normal que et passi això penses, és la teva amiga porteu gairabé tota la vida juntes i teniu moltes coses en comú, paseu moltes estones juntes i us companetreu com si fossiu una sola persona, és normal que tot et faci pensar en ella si tu no la desitjéssis seria com si fóssiu germanes. Però la desitjes. La desitjes amb tota l'ànima. No la desitjes de cos, la desitjes d'ànima, això és el que no enten la gent del teu voltant i el que no entén gairabé ningú. No sé si m'agraden els nois o les noies, o tots dos qui sap. Sé que m'agrades tu, sé que m'agrada la teva olor, la teva expressió, la teva mirada, fas que adori tot el que t'envolta, i fas que cada matí pensi en tu, fas que el meu cor exploti quan escric tot això i fas que els ulls s'enborronin quan penso en tu.
Si jo fós un noi et podria seduir, ho sé, però com que no ho sóc, tant sols puc mirar-te i fer-te petons a les teves suaus galtes, crec que mai ningú et mirarà com et miro jo, però tu no t'en adonaràs mai.
Ditxos aquell que no desitja, però ditxosa jo que puc estar al teu costat, encara que no et pugui besar, encara que no pugui acariciar els teus cabells miran-te als ulls, despullan-te amb la mirada.
T'estimo tant que no sé si t'estimo, si t'admiro, si et desitjo, si t'adoro, o si és una obsessió. Pot ser és una mica de tot. La veritat és que no ho sé. No poder estimar-te com et voldria estimar, fa que en un dia trist com el d'avui, no sàpiga res, fa que el meu cos estigui com buit, com si no hi agués res. Bé res no. A dins tant sols queda un cor que pesa, com si en ell hi agués un roc.


Comentaris

  • Guapa! :)[Ofensiu]
    ziar | 10-10-2011

    Es increible nena de veritat... poca gent aconsegueix posar-me la pell de gallina amb els seus textos pero tu si.
    OLE!

  • NO HI HAN AMORS IMPOSSIBLES[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 05-03-2009 | Valoració: 10

    I menys en els temps que corren. Només cal ser valent, valent per afrontar-los, valents per a compartir-los, si només és fa de pensament, la roca de dintre del cor no és pot trencar mai, perquè un mateix la posa. I si l'altre diu que si, que si, que tambe t'estima? Has fet un relat molt actual, un amor nascut d'una amistat amb una persona del mateix sexe, tant dificil d'entendre per molts, i tant doloros per les persones que ho pateixen. Felicitats.

l´Autor

Foto de perfil de Marina Prat Tapiz

Marina Prat Tapiz

14 Relats

20 Comentaris

21594 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.
Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.

Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.