Un altre opinió

Miro al carrer, i l’únic que veig es gent enganxada al mòbil, tant a la orella com als dits, es preocupant la poca naturalitat d’aquets afers, que dia a dia es complementen amb les xarxes socials, fent que la gent es torni insensible a l’hora de tenir un cara a cara amb un altre, és mes senzill escriure t’estimo que dir-ho, es mes senzill dir mentides a través de les xarxes que intentar-ho davant d’algu. Dia a dia, ens informem de les noticies i d’algunes banalitats que no son rellevants, procurem mantenir-nos connectats entre els uns als altres a tothora, sense preocupar-nos de tenir connectats els cervell amb el cos, i amb el mon.
L’energia que flueix entre nosaltres queda alterada per les ones que envien els satèl•lits que ens comuniquen, i de fet, no hi ha encara cap estudi sobre com afecten aquestes ones als nostres cossos i ments, un ús responsable d’aquestes xarxes podria ser efectiu si no es veiguéssin truncades per la majoria que només busca aconseguir el seu fi, ser popular i conegut arreu del món, i senyors/es, no hauria de ser així, la vida no es mesura per les teves irreberències, els teus comentaris despectius, explicits o imbècils, la vida es més que una pantalla que brilla i ens encega, la vida dona voltes i ens mareja a vegades, i d’altres ens fa pujar tant amunt que podem tocar les estrelles, però no es l’important en aquesta societat consumista on el més important es tenir diners per comprar, comprar, i gastar, en coses que al nostre llit de mort direm, que collons vaig fer llavors!!
A vegades em costa entendre com l’esser humà ha arribat tant lluny, som éssers inferiors, que ens creiem l’epicentre del mon cada un de nosaltres per individual, i no és fàcil d’entendre, tampoc demano que m’ho expliquin, ni espero fer obrir els ulls, simplement em qüestiono si vull que el meu futur estigui tant lligat, i que vegi com lentament tornem a èpoques on les dones eren simplement objectes de desig, on era més important fer cara d’anec i fer-se una autofoto, on per moltes es creuen que han sortit be, i d’altres que simplement no queden, estic en un punt on, tinc facebook, i twitter, però l’utilitzo per saber que passa al mon i al meu país, no per tenir un milió d’amics i no poder dir : Amb aquell ens vam emborratxar un dia, amb aquest altre vaig anar d’excursió, amb l’altre de viatge... No senyors/es, no es el futur que vull per a mi, ni per a ningú que tingui el mínim de consciència global que la mare natura ens va atorgar, fruit de anys i anys d’evolució, i de continu aprenentatge, no senyors/es, no es pel que hem evolucionat.