Un adéu

Un adéu.
Un adéu i ja està -res més-.
Sembla fàcil.
I doncs, com és ?
Com és que sóc incapaç de pronunciar.
Incapaç de dir adéu.
Primer en veu baixa,
després -potser- un xic més alt.
Finalment, tornant-me'l a menjar.
Preparo aquest camí,
amb un únic destí : el de l'adéu.
Aquest camí, que ara enfilaré,
només es proposa dir adéu.
I tot i així,
quan més el recorrro,
més llarg i dur esdevé.
Dir adéu a algú,
sí -això!-
dir adéu a algú.
Escrit en aquest paper,
se n'altera ben poca cosa.
I si el dic jo aquest adéu?
I si el dic a algú:
que no el vol sentir,
que no el vol escoltar,
que no el vol palpar.
Llavors dir adéu,
és tasca de "valents".
Aquest adéu,
que es passeja fa temps
dins el meu cor,
no sé si en un instant fugaç
trobarà la sortida.
Si no,
continuarà circulant
dins aquesta ànima.
Dir adéu,
-tan sols-
un adéu.