Cercador
Ultims records
Un relat de: Danielap- Compartir:
Últims records
Ja era de nit quant m’hi trobava en la soledat i la foscor de la meva habitació. Just en aquell precís instant vaig voler abocar-me a la finestra.
Els nens dels meus veïns com de costum havien passat la tarda jugant a futbol i cridant. Però amb la arribada de la nit, aquells crits que s’hi sentien unes poques hores abans, havien anant de mica en mica desapareixent i el silenci d’aquell carrer s’havia anant apoderant molt lentament.
Aleshores, con totes les nits, s’hi poden escoltar els cants dels ocells i observar les diferents constel·lacions que n’hi ha al cel. En mig de aquell silenci i d’aquells cants d’aquells ocells, és el moment just per poder-hi pensar amb aquells records d’infantessa.
Continuara, agrairia molt suggeriments dels lectors
Ja era de nit quant m’hi trobava en la soledat i la foscor de la meva habitació. Just en aquell precís instant vaig voler abocar-me a la finestra.
Els nens dels meus veïns com de costum havien passat la tarda jugant a futbol i cridant. Però amb la arribada de la nit, aquells crits que s’hi sentien unes poques hores abans, havien anant de mica en mica desapareixent i el silenci d’aquell carrer s’havia anant apoderant molt lentament.
Aleshores, con totes les nits, s’hi poden escoltar els cants dels ocells i observar les diferents constel·lacions que n’hi ha al cel. En mig de aquell silenci i d’aquells cants d’aquells ocells, és el moment just per poder-hi pensar amb aquells records d’infantessa.
Continuara, agrairia molt suggeriments dels lectors
Comentaris
-
Pot continuar, si.[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-05-2015 | Valoració: 10
La primera impressió és que el protagonista s'anava a suïcidar, la veritat. Això d'abocar-se a la finestra m'ha fet pensar el pitjor. Després, continuant llegint, se m'ha capgirat aquesta primera impressió i he vist un protagonista més reflexiu, que recordava i enyorava moments feliços de la infantesa. També he pensat que els crits i el brogit dels nanos li haguessin fet pensar en la senzillesa de la vida davant els problemes d'adult que té (no té feina, està separat, etc.). També es podria tractar d'un espia psicològic, estil "La ventana indiscreta", que vigila els veïns de l'edifici del davant, especialment la veïna del segon pis... Una abraçada.
Aleix
