Últimes voluntats (Nàufrags i illes perdudes i XI)

Escolteu, escolteu-me, escolteu les meves últimes voluntats abans no caigui de pet a l'infern:
Hauria desitjat que la meva vida fos de vi i roses, que fos una orgia constant de satisfaccions, en definitiva de somnis realitzats. Mentre em podreixo lentament, vull escriure les meves últimes voluntats. De res ha servit la quimioteràpia. De res ha servit pensar que me'n podia sortir, que podia ser fort i valent.
Voldria llençar-me d'un setè pis i volar fins l'infinit. Voldria pensar que aquestes últimes voluntats serviran per redimir una part dels meus pecats. Redempció! Redempció abans de convertir-me en no-res. Només em queda l'últim viatge: pujaré en el primer vaixell que em dugui a la primera illa i aprofitaré per agafar un pet de collons! I ballaré amb Bacus. I cantaré cants etíl·lics fins a la matinada. I me'n riuré de tothom i em pixaré damunt les fotos d'aquells que m'han trepitjat, d'aquells poderosos que ens van prometre or, encens i mirra, d'aquells que han menyspreat el meu art. I recitaré les meves últimes paraules:
‘el dia que arribi la gran onada, el gran orgasme disfressat d'èxit, espero que la seva correguda sigui tant bèstia que ofegui tots els orgullosos i prepotents de mena'.
I esperaré el meu últim moment abans de convertir-me en cendres.
Escolteu-me bé: només vull que els meus diners vagin al tercer món, que el meu pis es converteixi en una fundació per a artistes menyspreats i que la meva obra sigui gestionada per la meva veïna que he estimat durant molts anys en secret. Ah, i una última cosa: feu-me el favor de ser feliços!