Últimes paraules

Només li deixaven un petit paper per escriure les seves últimes paraules i, si volia, se les farien arribar a qui volgués. Certament, ell dubtava que fos així. Seria la última cosa que fes i no volia malgastar les paraules en frases fetes o comiats plens de tòpics. Sabia que els seus raptors les llegirien i segurament se’n fotrien mentre escopien al seu cadàver encara calent, com ja havia vist altres vegades des de la finestra de la cel·la. Entregà al capellà el paper doblegat per dos cops i caminà cap al patíbul.
Tan bon punt les armes deixaren de fumejar i el cos va caure a terra els soldats van agafar el paper de les mans del capellà i tots, els homes d’armes i l’home de fe, van fer una rotllana entre rialles per llegir-ne el contingut. Però els canvià la cara en descobrir les paraules que hi havien escrites:
“Aneu a prendre pel cul”.