Últim reducte marxista: El Corte Inglés

Un relat de: Arnau Segarra

Resulta que l'altre dia, fastiguejat de tant de veure la tele, em va arribar a les mans un article d'investigació que em va deixar bocabadat. Tant va ser l'impacte que em va causar l'escrit, signat per l'Albert Orenga, que de seguida vaig buscar informació d'ell per Internet, per tal de comprovar si aquest periodista havia capitanejat més treballs d'investigació.
Teclejant al Google, i en un tres i no res (0,29 segons, ressava la pantalla, tot i que a mi me'n van semblar 0,37) em van aparéixer dues entrades amb el seu nom, i setanta-quatre pàgines pornogràfiques que poc o res tenien a veure amb el periodista. Després de consultar les setanta-quatre pàgines pornogràfiques per assegurar al cent per cent que aquestes poc o res tenien a veure amb l'Albert (mai no se sap), vaig comprovar amb els noms dels treballs del periodista l'autenticitat d'aquesta tercera incursió en temes de rabiosa actualitat:

-¿Qui pela les pipes pelades? La història de la Justina Barberà, una àvia desdentada.
-Una gran mentida: la inexistència de cercles vermells quan et pixes a la piscina.

Davant la rigorositat i seriositat més absolutes d'aquests dos misteris que han eixit a la llum, sense esperar ni els 0,29 segons que va trigar el Google en trobar respostes a la meua recerca, vaig començar a llegir el que a continuació us transcric:

El Corte Inglés: Últim reducte marxista.

Supose que alguna vegada heu anat al centre comercial El Corte Inglés, epicentre del consumisme més absurd i del capitalisme més voraç. Milers i milers d'articles tan innecessaris com una maquineta de fer punta feta en marbre polit, o un transportador elèctric de corbates. Per tots els racons veus dependents elegants disposats a ajudar-te, tant si vols com si no vols. Famílies senceres es muden de diumenge per anar el dissabte a passar el dia als grans magatzems. Executius de gamma mitja es compren els vestits de feina, i maquinetes de fer punta fetes de marbre polit i transportadors elèctrics de corbates.
El que ningú es podia imaginar és que sota aquest mant d'uniformitat consumista hi poguera haver amagat un sindicat femení de tall marxista. Així, de colp i volta, pot semblar-vos una bestiesa, deliri d'un periodista desesperat que busca protagonisme sense verificar res del que escriu, però amb el terball de camp que he desnvolupat al llarg de dos interminables dissabtes, i després d'haver entrevistat a una de les seues integrants, he pogut fer-me una idea d'aquest impressionant descobriment.
Com tota "societat" mig secreta, com un sindicat en temps de franquisme, tenen tot un seguit de normes, lleis no escrites i pactes d'honor que han de seguir al peu de la lletra, per tal de no malbaratar el camí fet. Actuen exclusivament dins de El Corte Inglés. De fet, cap d'elles es coneix de portes a fora. Això és possible gràcies al maquillatge que porten a sobre. És impossible distingir trets físics, o una cara en el seu conjunt sota aquest pastís marca « Estée Lauder ». D'aquesta manera, les camarades del sindicat són anònimes. (Per a que us feu una idea, quan em vaig entrevistar amb una d'elles, va acudir a la cita sense maquillar, així s'assegurava que una vegada treballant, i amb el maquillatge-pastís, em seria impossible identificar-la).
Així, en diríem que fan servir màximes del camuflatge. Amb el maquillatge i els cabells oxigenats que llueixen el 90% de les camarades, és temps perdut el tractar d'individualitzar trets físics o personalitzar gestos. Tot això els confereix un grau d'uniformitat i anonimitat dels quals no poden pressumir ni els marines nordamericans. Penseu que qualsevol pas en fals podria desmuntar tota l'estructura solidificada al llarg del temps, ja que estan a la boca del llop.
Tot i ser una associació evidentment clandestina, tenen les seues reunions per a fixar línies d'actuació i calendari d'actes subversius al si de El Corte Inglés. Com que cantaria molt si posaren al fil musical "L'Estaca" del Lluís Llach, o "Al Vent" del Raimon, el seu himne és molt més planer, i el fan servir per a les seues reunions per seccions. Així, cada vegada que sona pel fil musical el "Bamboleo" del Julio Iglesias, es reuneixen grups de deu camarades al "Bar Joven" de la tercera planta per a, després d'haver demanat Coca-Cola Light per tothom, per no alçar sospites, exposen, discuteixen, voten i aproven les propostes amb l'objectiu de desmuntar des de dintre, a l'estil trostkista (tot i que elles es defineixen purament marxistes) el gran imperi de El Corte Inglés.
Abans d'entrevistar-me amb la que organitza tot el cotarro, i amb l'objectiu de portar per bon camí el meu descobriment, va ser xocant el comprovar que a les enganxines que porten les camarades a la seua camisa de treball, on posa el seu nom i El Corte Inglés s.a., hi ha afegida gairebé imperceptiblement, amb un bolígraf de traça molt fina, la lletra m. Segons m'explicaren a l'entrevista, amb aquesta innocent lletra afegida, les enganxines esdevenen un missatge colpidor i revolucionari:

EL CORTE INGLÉS s.a.m. (sota autoritat marxista).

Per als que defensen aquesta causa i vulguen informació d'aquest sindicat clandestí marxista de dependentes de El Corte Inglés, s'hi distribueix un pamflet gratuït, sense eixir de la gran superfície. Una vegada més, sorprén l'argúcia de les camarades a l'hora de distribuir informació de la seua lluita, a esquenes de l'autoritat. És tan senzill com anar a la secció de llista de noces i demanar a una treballadora (mai a un treballador, ja que ni ells saben la revolució silenciosa que estan portant a terme les dones) un centre de taula amb motius valencians, adornat amb taronges, pintes de fallera i xufes de l'horta. Tant d'enginy sobrepassa la inteligència humana, ja que només de veure'l materialitzat aquest objecte fereix als sentits, i així s'asseguren que tots els que demanen això és que realment volen informació del sindicat.
De moment és tot del que m'he pogut assabentar. Supose que les del sindicat no m´han volgut donar més claus del seu "savoir faire" per si era un talp, o per si les delatava als alts càrrecs de l'empresa. Us recomane, si més no, que pareu una mica d'atenció la propera vegada que aneu a El Corte Inglés, i que jugueu a detectius per veure si sou capaços d'esbrinar més conductes pròpies del sindicat. Continuaré investigant.

Informa: Albert Orenga.

Comentaris

  • Tiamat | 25-07-2005

    resulta que estic comentant autors a l'atzar, i he vingut a parar a aquest teu. I l'havia llegit fa temps, m'havia agradat força, i fa poc, vaig pensar "qui va escriure aquell relat del corte inglés?" (recordo que en follet groc, d'aquesta web, va ser qui em va enviar a llegir-lo..).

    Bé, com que l'atzar me l'ha fet retrobar, i per no llegir dues vegades el mateix, veient que en tens d'altres.. doncs res, que vaig a llegir els altres!



    Tiamat

  • Genial[Ofensiu]
    Helea | 12-03-2005 | Valoració: 10

    M'agrada moltissim la manera que tens de relatar les coses amb aquest punt de comicitat, es bonissim.

  • Això demostra[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-09-2004 | Valoració: 8

    Això demostra la ràbia que fan llocs com The English Cut i més ràbia fan encara les hostesses clòniques. M'ha semblat una idea ben trobada (segurament durant l'espera a que algú altre surti d'un provador de l'esmentada empresa de les Koplowitz) i explicada de forma divertida.

  • M'AGRADARIA MOLT QUE ES DESINTEGRÉS EL CORTE INGLÉS[Ofensiu]
    Marc Freixas | 03-09-2004 | Valoració: 10

    Arnau, a mi també m'agradaria poder donar pel cul El Corte Inglés,
    i m'inventaria un altre centre més lúdic, i gratuït fins i tot, i li posaria el nom d'El Tall Català ( ostres!! això és un títol per un nou relat tu!! )

    Bromes a part, o no!!,... has fet un relat, un escrit magistral des de la primera fins a l'última paraula;
    felicitats de nou, després del teu llarg silenci,
    i espero poder llegir moltes més coses teves per aquí, gràcies.

    UNA ABRAÇADA BEN FORTA DEL MARC!!

    Ei, espero que l'Albert Orenga tingui més informació!!!!!!!!!!!!!!!!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Arnau Segarra

Arnau Segarra

11 Relats

22 Comentaris

18042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Valencià de 27 anys, m'agradaria escriure més sovint, però la inspiració no conviu amb mi gairebé mai...Mentrestant, tant de gust en llegir-vos.