Últim intent

Un relat de: butterfly19

Una vegada més, aquí em tens, dipositant esperances en alguna cosa que no té futur. Quant de temps he perdut fins ara? No ho sé i la veritat és que tampoc ho vull saber.

Últimament, he estat pensant molt en tu i també, en si algun dia hi podria haver un "nosaltres". A vegades, et miro i llegeixo dubtes en els teus ulls, com si alguna petita espurna s'hagués encès dins teu, com si el desig i l'amor entressin per les venes del teu cos. D'altres, et miro i romans indiferent, com si jo no hi fos, com si res t'importés.

T'estimo, m'agrades. I tu, em trenques el cor amb paraules amistoses. AMISTAT, paraula que fa tant de mal i alhora tant de bé, depèn de qui t'ho digui. No suporto que m'estimis com amiga, que et preocupis per mi, que em creïs falses esperances. No suporto que la gent em comenti que has preguntat per mi, però tampoc suporto que no ho facis.

El meu amor per tu em crema, em fa mal. Sé que ara per ara no vols res amb mi, que no et sents preparat. Bajanades, penso que són una excusa per amagar-te i continuar sent un covard. I sí, t'ho dic així de clar. La teva covardia em fa mal. Digue'm les coses clares. Digue'm que no m'estimes, que no et veus capaç d'estimar-me, però no em diguis excuses que em fan esperar-te.

M'agrades i no hi puc fer res, t'estimo i no vull fer res per deixar de sentir-ho, però t'haig de posar data de caducitat o acabaràs amb mi i tot el meu amor. És per això, que encara que no ho sàpigues, dijous serà el nostre últim dia. Potser tu no ho notaràs, però a partir d'aquest dia vull canviar.

Dijous. Dijous actuaré igual que sempre: et miraré, et seguiré, et buscaré amb la mirada, ballaré alguna cançó amb tu (encara que sigui a distància), farem algun cubata i a dormir. GRAN PROBLEMA. Com sempre, et quedes a dormir al meu pis, a un metre de la meva habitació; i jo, per por a que em rebutgis no sóc capaç d'obrir la porta i llançar-me a sobre teu. Què faries si ho fes? Suposo que mai ho sabré, perquè em falta empenta. Valentia.

Tu i jo, t'ho imagines? Formaríem un "bon equip": jo sóc emotiva, tu racional, jo impulsiva, tu reflexiu, jo dolça, tu fred. Som grans amics, sí, ja ho sé, amb això no n'hi ha prou, potser perquè... no em veus capaç de treure la teva passió interna i desenfrenada? Deixa'm intentar-ho i sabrem que s'hi amaga.

Dijous t'insistiré per últim cop. Et demostraré el que sento i serà aleshores que m'hauràs de tancar o obrir la porta. Serà el meu últim intent.

Comentaris

  • Ja saps que penso...[Ofensiu]
    Haruka | 15-12-2006 | Valoració: 10

    Ja saps que penso des de el començament que ell es un covard i un imbècil. T'hauria de estar agraït per veure només tot allò que pugui tenir de bo, perque jo, no li veig res. Es un covard. I segurament, serà un desgraciat. Amb tu té la oportunitat de ser feliç, de fugir del seu pasat. Pero es un covard, i no ho farà. I podria ser feliç, pero tampoc ho serà. No tindrà prebrots per atrapar-te i fer-te seva. No serà mai capaç de arribar a atrapar la seva felicitat. La seva covardia, els seus dubtes el condemnaràn. I tu no et mereixes -ni ell tampoc- que el vagis a veure a la seva "presó".

  • T'entenc.[Ofensiu]
    clouds | 17-11-2006 | Valoració: 10

    Ei bones,
    he llegit el teu relat i m'ha encantat. He pogut sentir el que "sents" i ha estat molt dur.
    Decepció i esperança, tristesa i alegria.
    Bé, aquest noi s'ho perd. Espero que comencis a mirar endavant aviat.
    Crec que una de les pitjors coses que et poden dir en aquest món és: "t'estimo, però només com amic".
    Espero que la cosa et vagi Mooolt bé!!!