Cercador
Ulls esmorteïts
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Pafart de malmetre els dies,
esvanint-se en la bromitja
veig com li cauen els pètals
al ram del temps, que es marceix.
Cercant la llum cada nit
aixoplugat , al terrat,
a l'ombra del firmament
esperonat per la fresca,
deixo passar el silenci
amb ulls cansats de suar.
I tot i l'ajornament
segueixo esperant les guspires
del que ha de ser el meu estel
per lliurar-li el meu anhel
I m'esquitxi d'esperança
i em retorni el meu somriure
que vaig perdre, per incaut.
I faci eixorivir l'espurna
als meus ulls esmorteïts.
Comentaris
-
I si l'estel...[Ofensiu]Joan G. Pons | 31-07-2010 | Valoració: 10
És al calaix de la roba de cada dia i t'el trobes.... i a volar....
Jo veix uns ulls vius. Perdona, Joan, el meu atreviment.
-
Malgrat tot...[Ofensiu]Materile | 30-07-2010 | Valoració: 10
M'han agradat aquests ulls esmorteïts perquè els tens ben oberts, i així ha de ser.
Els teus poemes m'arriben al cor; m'estiren amb aquest fil transparent que tan bé saben connectar-me amb els sentiments. Les paraules són les justes, sense revolts superflus, i amb la calidesa que embolcalla fins a l'últim moment.
No em vull fer pesada.
Materile
-
disculpa[Ofensiu]matràfola | 28-07-2010
Primerament, disculpa'm, per no contestar-te.
Deixant de banda que no entenc prou el tema informàtic, encara no conec la pàgina amb profunditat.
Bé, ara que soc aquí, espero alçar-te un poc l'autoestima (però sense abusar d'un servidor, jeje).
La solitud és obligada per als humans, som individuus.
Però escribint com ho fas i expresant-te obertament de segur que no estaràs sempre sol.
Salut i avant!!
