Ulls en els meus ulls.

Un relat de: Jota de trèvols
En Marc avui no està per òsties. Les coses no li van gaire bé a casa ni a la feina, i ja n'està una mica tip de que tothom esperi sempre veure el seu costat positiu, "potser els tinc malacostumats" pensa. Potser els hi hauria de fer entendre que de vegades necessito espai, silenci, o una mica de serietat, per poder establir-me i continuar endavant.

Nota com el nus de l'estómac li puja a poc a poc, dia rere dia, i sap que aquell nus acabarà en un esclat en el qual ben pot enviar tot a la merda. Li ve de pare, i porta anys treballant per eliminar aquesta "virtut", així que posa de la seva part per evitar la situació, però nota com últimament, tot el supera.
Necessita calmar-se, un recolzament, una parada al camí, una bombolla d'aire.

De cop, sent un pesigolleig als ulls, com si algú el cridés. Una força verda que reclama la seva atenció.

Sent ulls als seus ulls.

Calidesa, comprensió, un àncora que li permet afermar-se a la seva ment, li permet pensar amb claredat.

És la Júlia, que el mira.
Li fa veure que l'entén, que ella està allà i no el deixa caure.

I el Marc torna a riure, amb aquell somriure sincer que fa uns quants dies que no li sortia, aquella dentada que li fuig de la boca i li fa obrir-la de bat a bat.
Els dos es miren, ella li torna el somriure, com alliberada, i les seves galtes agafen aquest caire de vermellor color "felicitat".
Fa temps que no es parlen amb la veritat per davant, però ara mateix no cal. No és necessari.

Está tot dit.

I en Marc respira i torna a encarar-se a la vida.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Victre | 28-06-2012

    M'agrada com reflecteix la pulsió entre la destrucció i la construcció, entre engegar-ho tot a la merda i seguir endavant. Aquesta pulsió em fascina i m'intriga.
    Felicitats

  • Gràcies Joan!!!! [Ofensiu]
    Jota de trèvols | 15-06-2012

    He de dir que el títol és una mica trampa, doncs vaig llegir l'expressió en el llibre "Sunset Park" de Paul Auster. Però diria que jo li veig un significat diferent.

    M'ha encantat el poema, molt a dir.

    I Mena, participaré en aquest repte!!! ;)

  • t'hi espero[Ofensiu]
    Mena Guiga | 15-06-2012

    al minirepte 42, de la lluna. Si vols.

  • el títol ja és molt encertat...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-06-2012 | Valoració: 10

    i el relat està molt ben redactat Jota... Aquest nus que notem quan les coses no van com ens agradarien i aquest adonar-se que no estem sols, que hi ha persones molt a prop que ens dónen conhort, forces, companyia simplement...

    et felicito i et dono també la benvinguda a RC, espero que facis moltes amistats per aquí, ja veuràs que corre molt bona gent.
    rep una abraçada maresmenca
    et convido a llegir un poema meu


    joan

  • Reptes!![Ofensiu]
    Jota de trèvols | 14-06-2012

    Doncs m'he mirat allò dels reptes i ja he vist un que m'atreu... així que espero poder fer quelcom!!

    De moment crec que anirè pujant textos que tinc ja escrit fa temps i fins i tot traduint alguns que tinc en castellà i m'han agradat.

    Gràcies per la proposta.

  • doncs no paris, no paris...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 14-06-2012

    ..i et pots passar pels posts del fòrum. Fem reptes! És divertit i alhora creatiu i instructiu...a veure si t'hi veig!!!
    I benvinguda a Relats, que sóc una maleducada!

    I el llenguatge no verbal, tens molta raó, és allò subtil que és directe i profund i que si es sap escriure...és un gaudi!

    El llenguatge dels somriures, el de la mirada, fins i tot el de la veu, el d'un moviment o gest, el d'una pintura, el d'un traç, blablabla.

    El que passa és que existeixen les paraules i trobar l'adecuada és identificar el que volem dir, precisar. Un altre repte!!!

    Mena que he jugat a futbol a la plaça amb el meu fill petit i la cosineta xinesa, hehe.

  • Moltes gràcies.[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 14-06-2012

    El meu primer comentari, quina emoció!!! Moltes gràcies!!!

    Sóc conscient de que hi ha molts aspectes a millorar en els meus escrits (començant pel fet de revisar-los abans de publicar i no vomitar-los directament). A més sóc de parla castellana i això és una dificultat afegida.

    Però precisament per això estic aquí, per a que gent com tu, em podeu guiar pel bon camí.

    Realment el món de l'expressió no verbal sempre m'ha atret molt, així que espero que em surtin més cosetes referents a això.

    Una abraçada =)

  • "Sent ulls als seus ulls"...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 14-06-2012

    Gran frase amb tota la significació que comporta!
    Hi ha algun aspecte en l'estil al relat que caldria que polissis, penso, sense ànim d'ofendre. Tens força, almenys en aquest primer relat. Segueix.
    Crec que el 'hi' és sobrer, també.

    No vull eixamplar-me en crítica, ni que sigui positiva, tampoc.

    El llenguatge dels ulls està encara molt inexplorat. Bon relat, repeteixo! :)

    Mena i avui som catorze.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jota de trèvols

Jota de trèvols

22 Relats

58 Comentaris

6465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“El destí ens reparteix les cartes, nosaltres decidim com jugar-les”

Bon dia/tarda/nit/matinada!!!

El meu nom és Jose, així, sense accentuar, que si no sona com a senyor gran i encara estic en edat de merèixer. Aficionat de mi a qualsevol tipus de joc de cartes, vaig decidir agafar com a pseudònim el nom de la meva carta preferida, la jota de trèvols (el Jose de la sort, que en tinc sempre molta).

Crescut als carrers de Cornellà de Llobregat, entre fets i amagar, pilotes i corre cuita, intento fugir del estereotip de cornellanenc, tot i que en conec de molts, que val la pena conèixer, i mai no renegaré d'aquella ciutat, que té moltes coses bones. Castellanoparlant de mena, però amb un gran carinyo envers el català, que intento millorar

M'agrada dibuixar, m'agrada escriure, m'agrada ballar, m'agrada anar de concerts, m'agrada fer l'idiota i intentar no semblar-ho (no sempre ho aconsegueixo...) i m’agrada encomanar bon humor allà on passo.

Enamorat de Barcelona, dels seus carrers, edificis envellits amb dignitat, com aquells avis que t’expliquen batalletes emocionants, amb les seves parets que amaguen històries i història, sentides amb només tocar.
Això no vol dir que no m’agradi fer-li el salt sempre que puc, pobre ciutat meva. Adoro viatjar i embolcallar-me en les cultures i costums d’altres bandes del món amb el ritme caribeny, la pau i meditació budista, l’art europeu... i molts altres ingredients que s’afegeixen al batut emocional que arriba fins a la felicita del senyoret Jota, dibuixant un somriure logotip que acostuma a ser la meva senya de presentació.

Addicte al art, no sóc un gran expert en res, però l'adoro tot, una mica com deia Forrest Gump en aquella preciosa frase de “No sé gaire de gairebé res, però sé què és l’amor”. No hi ha res millor per descansar i coneixem millor que agafar un reproductor de música, una llibreta i un llapis i deixar-me emportar, ja sigui dibuixar (còmic o al natural) escriure (relats curts, sempre).

Em dedico a ser mestre, sempre que em deixin. Adoro la meva professió, i tot i que de ben petit sempre havia volgut ser dibuixant, crec que no podria treballar d’una altra cosa que no fos aixecar-me cada dia, posar-me la disfressa de pallasso i treure somriures als meus nens mentre els intento ensenyar a ser persones. És difícil trobar el punt entre ser així i mantenir l’status quo a la classe (més tenint en compte que no em crec una figura superior als alumnes, si no que aprenem tots plegats sempre), però és possible.
Partidari acèrrim de fer que vegin una realitat que moltes vegades se’ls amaga a l’escola, mitjançant pel•lícules, documentals, notícies, donant exemple, amb metàfores, fent el babau amb qualsevol cosa que tingui al meu abast...
El resultat sempre es increïble, els nens sempre tenen quelcom que perdem amb l’edat, i que seria magnífic que tots conservéssim.

Si has llegit això (devies avorrir-te massa) et mereixes una bona cançó (aniré canviant-la sempre que m’enrecordi, així, rollo cliffhanger, per a que em visiteu de tant en tant.

Quina cançó millor que aquesta cantada pel gran Sting per descriure'm?

Sting - Shape of my heart,


"He deals the cards as a meditation
And those he plays never suspect
He doesn't play for the money he wins
He doesn't play for the respect
He deals the cards to find the answer
The sacred geometry of chance
The hidden law of probable outcome
The numbers lead a dance"



(Qualsevol dubte o suggeriment, salme85@hotmail.com)


Gràcies per llegir-me, i recordeu, la sort és benvolguda, però mai necessària, tu treballes la teva pròpia sort. =)