Cercador
Ulls de xiquet
Un relat de: Atticus- Compartir:
Sovint els crits dels xiquets m'adormen els sentits
em porten lluny del món dels adults.
La nostàlgia es deixa acaronar,
cal aprofitar estos instants,
i amb les mans li faig pessigolles
mentre plore d'alegria,
mentre em ric, dels records.
Llavors, m'endinse en un mar
de somnis naixents,
camine per una terra perduda
d'on naixen mil camins,
l'origen, dels vells temps.
Les pestanyes s'impregnen del pes de l'oblit,
les parpelles, no veuen l'hora per obrir-se de nou.
Ulls de xiquet d'una vivor que cansa
d'una curiositat sense por
d'unes ganes de viure
que somouen el cos.
Els gronxadors són plens d'il·lusions
els nens juguen al voltant d'un cercle
que no discrimina cap color.
Ulls de xiquet
per el desert, fan senda.
Mirades tendres que calfen les nits.
Són ulls inquiets els que mouen mons.
Sovint, esta sensació em recorda
el que crec que ja no sóc.
Sentiment que ningun buit
ha pogut omplir, perquè seguix ple.
Observe, m'observe, sé el que no sóc.
Un adult ho és a les portes de la mort,
persones que no viuen el present,
com un xiquet que obrí un regal.
Són ulls de xiquet que innocents pregunten.
En el mirall uns ulls de xiquet responen...
em porten lluny del món dels adults.
La nostàlgia es deixa acaronar,
cal aprofitar estos instants,
i amb les mans li faig pessigolles
mentre plore d'alegria,
mentre em ric, dels records.
Llavors, m'endinse en un mar
de somnis naixents,
camine per una terra perduda
d'on naixen mil camins,
l'origen, dels vells temps.
Les pestanyes s'impregnen del pes de l'oblit,
les parpelles, no veuen l'hora per obrir-se de nou.
Ulls de xiquet d'una vivor que cansa
d'una curiositat sense por
d'unes ganes de viure
que somouen el cos.
Els gronxadors són plens d'il·lusions
els nens juguen al voltant d'un cercle
que no discrimina cap color.
Ulls de xiquet
per el desert, fan senda.
Mirades tendres que calfen les nits.
Són ulls inquiets els que mouen mons.
Sovint, esta sensació em recorda
el que crec que ja no sóc.
Sentiment que ningun buit
ha pogut omplir, perquè seguix ple.
Observe, m'observe, sé el que no sóc.
Un adult ho és a les portes de la mort,
persones que no viuen el present,
com un xiquet que obrí un regal.
Són ulls de xiquet que innocents pregunten.
En el mirall uns ulls de xiquet responen...
l´Autor
40 Relats
88 Comentaris
31906 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Ressenya biogràfica:Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.
https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana