Ulls de gat

Un relat de: joandemataro

Inabastable,
l'existència és diamant brut
on tots hi fem talla.

Transformació infinita
de reflexos i colors,
perspectives i miratges.

Aquest món amb ulls de gat
no és el món de l'aligot
ni el de l'abella a la flor
ni el del nen al seu balcó
ni el de l'àvia al balancí…

L'existència no existeix.
Són els ulls mers instruments
que capten allò que abasten:
imatges tan sols imatges…
Necessiten concepció.

L'existència no existeix,
existeixen pensaments.


Pd.- Si voleu veure la imatge en la qual està inspirada aquest poema cliqueu ELS ULLS DEL GAT

Comentaris

  • Un diamant[Ofensiu]
    Cendra de flor | 06-10-2010 | Valoració: 10

    preciós i molt trencadís, que com bé dius hem d'aprofitar molt bé.

    Moltes felicitats

    Cendra

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    T. Cargol | 30-09-2010

    Per aclarir el sentit del poema - el que jo li volia donar conscientment, vull dir - et dic que em referia al procés progressiu de pèrdua de la memòria,...

  • Preciós!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 29-09-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim Joan, és hipnotitzant i et deixes endur per les paraules a una espiral penjada al buit.
    Una experiència magnífica que has aconseguit amb els teus versos.
    Enhorabona!
    Una forta abraçada des de l' Escala.

  • gràcies sílvia...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-09-2010

    ets moooolt amable de debò.
    un petonàs
    joan