Cercador
ulls de blau ametista
Un relat de: Capdelin- Compartir:
I dic a la roca:
- Molt bé, roca,
no t'estovis,
no despertis,
no canviïs de regne,
siguis tu mateixa,
freda,
gens apassionada,
amb cor de pedra,
aguanta l'impuls natural
de llençar-te sobre qui
et menysprea.
L'amor és una fera
lentíssima,
que mossega amb ullals
de sucre.
Per això et dic roca:
- Molt bé roca,
al menys tu no enganyes,
ets el que sembles...
I jo...
jo guardaré el teu secret,
ningú sabrà que abans
vivies en una luxosa gruta
i eres un gas formós
enamorat d'uns ulls blaus
... d'ametista.
Comentaris
-
...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 20-09-2005 | Valoració: 10
Molt enginyós capdelin! puf.. al final em quedo sense paraules i tot!
Els trobo tan preciosos!
Bé, crec que ja he comentat tots els nous!
Sinò, ja et comentaré més, muajajaaja!
Al atakeR! -
Preciosa giravolta[Ofensiu]blaumar | 18-09-2005
al final del poema, inesperada i inesperadament tendra .
PD: Conec unes quantes roques com aquesta. -
Fins i tot [Ofensiu]Leela | 18-09-2005 | Valoració: 10
les roques més dures acaben per estovar-se.
L'erosió del temps i la reflexió fa que, si bé no tornin a ser gasos, arribin a adaptar-se al seu nou lloc en el món, un nou lloc que potser ja no és la gruta, un nou món ple d'ametistes, de noves ametistes, tant brillants com les altres.
Ni les roques més dures romanen dures per sempre, perquè no és, al cap i a la fi, el què són en realitat. Les roques són dures durant un temps, però tot el què passa al seu voltant fa que inevitablement, que poc a poc, es vagin erosionant i tornar-se arrodonides, suaus, madures...
T'ho diu una que volia ser una roca... però no ho ha pogut per molt de temps.
Leela
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1302997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )