Ulls blaus que hipnotitzen

Descriu amb claredat aquest procés encisador quan agafes consciència que una persona t'està atrapant emocionalment.

Potser li trobo (totalment objectiva, l'apreciació) una mica de rima forçada i una certa redundància en alguns versos. I només dues petites errades: Al veure'l (no "el veure'l") i "volaran", que no s'accentua.

Tret d'aquestes petites coses, crec que has aconseguit un poema amb un bell fons.

Veig que no has seguit escrivint des de finals del 2005. De vegades passa, que la inspiració es pren unes vacances... però jo t'animo a seguir intentant-ho. Crec que podries escriure molt bones coses.

Una abraçada.

Aquelles petites coses, aquelles mirades, els ulls, el somriure, la forma en que et parla, en que es toca el cabell, la calidesa amb que gesticula.
Sí, aquelles petites coses que t'hipnotitzen com tu dius, i que fan que sigui unic per tu.
Molts ptons! segueix escrivint!:P

Hola macá:
Quant de temps, ja trobabam a faltar aquet romanticisme que posas en tots el teus relats.
Es molt bonic i tendre i desprén amor per tots els costats.
M'alegro que hagis tornat a escriure, una abraçada.

es el més recordat, el més estimat, aquell que fa bategar el cor, i pujar l'escalfor a la cara, amb vergonya, amb desig, amb amor pur, sincer, inocent i veritable.
Mira, si ell no et diu res, sigues mes valenta que ell, i digal-li, sense por, sense vergonya, val la pena, en l'amor s'ha d'arriscar encara que es perdi.
Ânims noia, que l'amor s'ho val.
Un petó dolç i tendre i una abraçada que t'acaroni l'ànima.