Ulleres de pasta

Un relat de: markitus
És la moda, ulleres de pasta és igual a èxit. Jo no porto ulleres de pasta, de fet tinc ulleres però només les uso per llegir. Sóc un pringat i d'aquesta manera no puc tenir èxit, tot s'escapa. Aquests dies estic veient com les ulleres de pasta han guanyat a la tradicional vista sense ulleres, tot i que amaga aquest petit defecte lector.
Ara estic veient una pel·lícula on Angelina Jolie és seduïda per un home sense ulleres de pasta, però en ser ficció sabem que si aquest tiu no porta ulleres de pasta no triomfa. En el meu cas si no és en les pel·lícules no crec que triomfi, per tant em queden dues opcions, o bé posar-me ulleres de pasta o seguir en la penitència de l'home no modern.
Clar que odio les ulleres de pasta, no puc amb elles i em resisteixo a vendre'm per l'èxit, no vull caure en la dictadura d'aquest objecte. Tenen vida propia, sense elles no tens el mateix atractiu, els que duen aquestes ulleres no actuen per pròpia voluntat i elles no s'enamoren de l'individu, sinó de les ulleres. Els que esteu pensant en comprar-les no ho feu! Sé que és difícil resistir-se després de veure el seu èxit i quan les veus a l'aparador et criden, et parlen. Segurament pels creients són una eina del diable mitjançant la qual et vens l'ànima. He vist molts individus que en porten i semblen estar contents amb elles, però en realitat no són conscients del perill real de les ulleres de pasta, i elles per suposat estan hipnotitzades per aquest objecte, no veuen que s'amaga darrera d'aquestes ulleres. Quasimodo hagués tingut èxit amb ulleres de pasta, però en aquella època no existien les ulleres de pasta.
I què passa amb una parella on tots dos porten ulleres de pasta? Aaaa...amics, aquest és un problema més greu, ja que aquests elements, com deia anteriorment, tenen vida pròpia, de fet en realitat aquests individus no es coneixen, si es treiessin les ulleres, es preguntarien que fan junts, fins i tot no descarto que es produís un intercanvi d'improperis, d'insults. Compte doncs amb aquest maleït objecte, la rebelió de les ulleres de pasta ha començat i no ens n'adonem, en sóc una víctima indirecte que per un moment li vaig voler pendre a un individu, però per sort no vaig poder. Em va dir que era el seu tresor i de ningú més. Destruïm-les!!!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

25166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.