Ulham la de colors llampants

Lacta es va plànyer: ens perseguiran per sempre, és tenaç i implacable el govern dels sotorms. A Crasth no us poden aconseguir pas, va dir completament serè en Nessihrt. Poden obrir portes a l'espai i arribar a qualsevol lloc, va insistir ella i tenia raó, prou que ho sabia jo, que havíem hagut de fugir cames ajudeu-me, un parell de cops, d'aquestes incursions. L'aprenent de mag es va limitar a somriure i va marxar.


Feia estona que el tren accelerava, el paisatge passava volant i només podia fixar la vista a l'horitzó, en Nessihrt ens havia explicat que encarava una recta de milers de quilometres i que després desacceleraria. Quan va tornar semblava atabalat. L'Üshr vol que anem de seguida a la ciutat del mags, Ulham la de colors brillants, va dir. Jo vaig preguntar quan hi arribaria el tren i va contestar que el tren no hi passava. Ulham és a l'interior del continent, va dir, hi anirem Xino-Xano. Vam fer uns ulls com taronges i ens vam petar de riure, ell va esperar que acabéssim, quan el vaig mirar no feia cara de broma.


Feu el que us digui sense dubtar, va dir mentre caminàvem cap al Xino-Xano, que era a la meitat del comboi. Un cop hi vam ser va apuntar amb la vareta al mig de la cambra i ens va dir: Seguiu-me, i no us atureu si no us voleu perdre, i es va il·luminar una mena de porta al mig de la cambra. L'un darrera l'altre vam entrar-hi fent un pas i després un altre pas en un altre portal i, així, unes quantes vegades, fins que vam sortir a l'aire lliure.


Érem en un cantó d'una gran plaça envoltada d'edificis de colors llampants i formes arrodonides i estrafolàries. Davant, lluny, hi havia una gran escalinata molt planera i a tot arreu éssers de moltes menes diferents, però gairebé tots vestien els monos i túniques, amb diferents combinacions de colors, dels mags. Ja hi som, va dir amb l'alegria de qui torna a casa, l'Üshr us espera, va afegir tot senyalant amb un gest cap al davant. I joiós, va exclamar: la Festa del Cant de Primavera és demà!