"Tutudril"

"Tutudril", com? No t'entenc, li dic jo, i ella posa cara de cert neguit.
"Sí, avi!, que va per l' "agua" i te moltes dents!".
"Ah! Vols dir Cocodril! Sí, ara!, ara ho he entès!".
"Això!, "Tutudril", sí" - em respon.
"Per què ets "tzerio", avi?" Aquí ja m'ha desarmat.
"Tzerio" crec que vol dir seriós i a mig camí de sever. Tot i que jo no tracto de ser sever. Només no la pujo a coll tota l'estona encara que faci una enrabiada llarga. Però s'ha acabat quedant tranquil·la: jo no li he fet cap retret després de l'enrabiada i hem prosseguit de la maneta ben tranquils; i en el punt del carrer que li he dit que la pujaria a coll la hi he pujat. Sabia, ella, la ralla exacta, en línia amb el xamfrà, en que tocava el canvi.
Sa germana petita li va al darrera i tot el que fa li sembla divertit. Ella, la petita, també ho deu ser de divertida perquè les amiguetes de la gran, totes, la volen adoptar; tot li fa gràcia. "Aquesta és l'escola de la meva germaneta" diu quan anem a recollir a la gran. A més a més, són físicament clavadetes. La petita, que ja parla dels dels dos anys, i a mi em deixa admirat, em diu: "On és la motxilla?" Perquè avui no la duc i no concep el seu avi sense la seva motxilla. També m'inspecciona cada gra o bony o cabell o falta de cabell quan la pujo a coll (a ella sí, i més, perquè és encara petita) "No fa mal" va dient, repetint el que li dic jo.
Em diu també, sovint: "no" i també "nooo", cosa que ha aprés darrerament, ara que ja en té la edat.
A cops es posen d'acord de cop i volta i criden totes dues pel passadís de casa: "Som dolentes, som dolentes!". I jo i la meva dona responem: "No: sou guapes, guapes!". El mateix que diem quan es barallen: "Guapes, guapes!", tot aixecant els dots dits índex i posant cara de pacificadors.
"Tutudril!"; no és al diccionari aquest terme, només a un diccionari interior, personal i molt preuat.