Tusso

Un relat de: Txatxu


S'ha agafat la molsa al meu cor,
les venes estan oxidades i
el verdet s'ha instal·lat a la barana,
ja no puges a la meva habitació.

Abans hi cremàvem junts
els llibres,
la història,
dins el llit.

Quan vas baixar les escales et vas endur el foc i , de sobte,
tot era hivern,
fred, humitat i gelor.
El record no el vull per res, no m'escalfa.

Estic malalt.

Entra l'aire gelat per la finestra quan miro el camí
Els llençols estan molls i glaçats si sento els gemecs
Plou dins l'habitació
I els mobles suren amunt i avall

El record no el vull per res. Em mata.

Si no hi tornes, t'aniré a buscar
Si no em dones escalfor te la prendré
Vull que em portis la vida
o te la prendré.

Jo estic malalt i tu estàs avisada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer