Tururut amb l'estatut

Un relat de: Matheu

Després de passar mitja nit en vetlla
signant fulles d'un document pactat,
tots quatre estaven la mar de satisfets
d'un acord sols amb llapis redactat.

L'endemà se'n anaren fins a Madrid
intentant convèncer als del cap de dalt;
ben porucs, com qui demana la lluna,
i prudents, que no els caigués de massa alt.

No és per menys, doncs sabien de bona tinta
que allà tot ho fan prou complicat:
aquells no volen que s'esbranqui l'arbre
en quina ombra reposen sadollats.

El concert, d'or el pintaren taronja,
les tisores en feren un esparrac ,
i l'acord, que aquí era de llibre,
a la fi se'l passaren pel forat.

Els veiérem tornar amb mans a la butxaca,
altre cop hauríem de menjar pa sol;
i si els ulls són un clar mirall de l'ànima,
arribaren amb la mirada de mussol.

Comentaris

  • Els polítics no van amb tu[Ofensiu]
    DANA | 02-04-2008 | Valoració: 10

    Mateu...molt bé el Tururut amb l'estatut...potser has seguit el meu consell i ara intentes fer-nos riure una mica...però malgrat tot...penso que la política no va amb tu...el teu temps és massa valuós per dedicar-lo a temes com aquest...encara que es tracti ni més ni menys que del nostre tan retallat estatut.
    Un petó.
    Dana

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15847 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.