turo del home

Un relat de: Josep Ventura

TURO DEL HOME




Mentre un vent fred
Juga amb l'alba
La lluna plena
Es va fonent
Darrera la neu blanca
Del turo
I tancaré el llibre
Per cloure aquest instant
I que em quedi calcat
L'últim estel, la lluna i la neu
I u guardaré tot a l'armari
De la nit que no i arriba el sol
I no l'obriré fins que estiguis
Am mi per que vegis el que
Jo veig aquest mati

Comentaris

  • La necessitat de compartir![Ofensiu]
    Annalls | 05-11-2013

    En aquest cas la bellesa. I es que sense compartir-ho amb algú, a ser possible estimat, es com si es visqués a mitges, o be es massa per guardar-ho tot a dins, i ens produeix neguit.
    Anna

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com