tu

Jo tinc una filla esquizofrènica i és tan el dolor que no es pot, quasi, ni parlar-ne. Em sap greu el que em dius de l'ingrès a l'hospital, però fas molt bé d'anar-hi i lluitar per la teva salut. venceràs sergi, estem amb tuuuuu. Confia!

Jo parlo que estic "enamorada...", de la vida, amb el que té de bo i de dolent. Intento d'acceptar-ho tot, TOT! Costa, esclar!

El caliu que ens podem donar uns als altres és tan que jo diria que és l'únic que ens empeny a no desistir de la lluita.

Sento que t'estimo molt perquè, potser, comprenc un poc el teu dolor i el comparteixo. Rep tot el meu amor en una abraçada molt tendra. Tingues confiança!

la teva lluita NO serà en va! Tots t'estimem i estem amb tu!!

I quan tornis i puguis, ja em diràs, què és per a tu la llibertat? (Vaja pregunta, estimat Sergi)

la vida, el món estan plens d'incongruències, de disvarats que ens ofeguen.

Però, tal com dius molt bé, cadascú s'ha d'alçar en defensa d'un bocí de pau i de cel.

M'agrada el teu esperit de lluita, perquè moltes vegades el que passa és que ens desanimem i ho deixaríem còrrer tot, i no!

Cal estar amatens i lluitar amb dents i ungles, i paraules! per aquest bocí de justícia que tan desitgem.

Gràcies per llegir-me i comentar-me, Sergi.