Cercador
Tu
Un relat de: Bonhomiafill d’altres com tu,
no honrarà la teva presència,
fen-te el dur.
Regales roses interessadament,
fas pompa del teu lluïment,
quan tanta tristor has fet acumular,
que deixes a tothom de pedra i tothom se’n vol anar.
Reposa al teu llit de luxe,
i penedeix-te tot i que no siguis cristià,
que la gent no et vol
enllustrar la teva cambra per disfrutar.
Comentaris
-
i també , sords i cegs[Ofensiu]Xunxi | 27-08-2011 | Valoració: 10
Un poema directe, dur i per això fresc, contundent, sembla que els vegis passejar i encara que llegissin el teu poema mai no veurien que el “tu” son “ells” perquè viuen enganyats i enganyant¡
una abraçada i fins aviat
-
Tu i els altres[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-08-2011 | Valoració: 10
Sergi, una reflexió dura i molt encertada, aquests dies que veiem molts xulos repartint no sé ben bé què. T'agraeixo molt el teu comentari sobre el balneari i em fas posar vermell. A continuar escrivint i llegint! Una abraçada.
aleix
-
Cru[Ofensiu]Narcis08 | 14-08-2011
i sense pa! Bo, el poema!
Era jo qui volia comentar-te al bloc, però sóc maldestre i no me n'he sortit. Gràcies per dir-me que estàs bé. I, manoi, quina traça!! -
Per desgràcia un poema molt autèntic![Ofensiu]Núria Niubó | 14-08-2011 | Valoració: 10
Paraules dures i punyents en un poema que és un crit de protesta i denúncia social.
Feia temps que no et trobava per aquí Sergi, bé ja també tinc “lapsus” i tardo en publicar perquè sovint em sento buida i ni per descriure aquests estat em ve la inspiració.
La vida fa el seu camí i de vegades costa trobar el temps per viure-la.
Que tinguis un bon estiu!
Una abraçada,
Núria
-
Hola Sergi ![Ofensiu]Nonna_Carme | 14-08-2011 | Valoració: 10
No sents la meva veu que s'uneix a la teva en aquest esclat de protesta ?
No perceps la meva mà aferrada a la teva per escriure mots de decepció ?
No escoltes el meu crit que també crida : Ja n'hi ha prou ?
Ets genial, benvolgut Sergi !
Una carinyosa abraçada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515032 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA