Cercador
Tu, que celebres la vinguda de la llum
Un relat de: deòmises- Compartir:
Tu, que celebres
La vinguda de la llum
A les cansades palpebres
Quan es consum
La foscor de les tenebres,
Que, per costum,
Culls i vertebres
La flor del més dolç perfum,
Parla'm amb paraules tendres
Que mai més no podran fendre's,
Obre'm el cor
Perquè sóc l'or
Modelat pels teus orfebres
Dits, sol que la llum celebres.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 21-05-2008
ets la llum que celebro i el poeta que escriu versos, tresors inimaginats fets de paraules nues.
I ets la música que en resta després de llegir els teus versos.
!!!!!!! -
No sé quin déu[Ofensiu]Salgado | 19-11-2007 | Valoració: 10
però li agradaria aquest poema, de ben segur
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307059 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978