TU PILOTES EL VAIXELL

Un poema molt ben trobat. Tan que solem donar les culpes a qualsevol, quan les coses no ens surten bé! Es ben cert el que hi dius, el destí potser hi és, però si no agafem les rendes del nostre, esta clar que anem per mal camí.
Una forta abraçada

Ja saps que la poesia no és el meu fort —si és que hi ha alguna cosa que ho sigui—, però les teves són... són teves i ja saps que hi tinc certa debilitat.
Mh’ho agafo però com un regal pel fet que ho dates el 15 de gener. El 15 de gener vaig complir els “tres ralets”. Gràcies, Aurora, i continua pilotant el vaixell.
—Joan—

Tens tota la raó, la voluntat de cadascú és bàsica per continuar endavant. Les estrelles són uns astres impressionants, són espurnes de vida nocturna, un subjecte perfecte per un poema o un quadre. I que cadascú en tregui el suc que pugui.
I responent a la teva pregunta, doncs com a cec que sóc,, utilitzo un programa de veu anomenat Jaws per llegir a l'ordinador. tot el que surt en la pantalla m'ho va llegint. Hi ha una combinació de tecles ràpides per fer diverses aplicacions informàtiques. Amb el mòbil, un Iphone 5s, el mateix. Aquí el programa es diu Voice Over i fa el mateix que el Jaws, amb el suport de tocs de dits a la pantalla. No et vull cansar amb qüestions informàtiques, però són eines que si les hagués tingut als trenta-dos anys, quan em vaig quedar cec als Alps, segurament ara continuaria fent de periodista. Però mira, les coses són com són i he tingut la sort de poder accedir a aquestes eines de veu i poder-me bellugar per les xarxes informàtiques diverses.
Ah, llegeixo llibres d'una biblioteca sonora de l'ONCE i d'altres organismes. Són com una radionovel·la, te'n recordes? El catàleg és amplissim, per sort i després de descarregar-me'ls, els poso en un reproductor especial de mig pam quadrat. També l'utilitzo per llegir en veu alta quan recito allà on sigui. Em poso els auriculars a l'orella, clico el play i repeteixo aillò que sona. Ara hi ha molta tecnologia i espera't!
Jo camino amb el meu bastó o de mà de l'Olga, la meva dona i quan anem d'excursió, m'agafo a la motxilla del meu guia. Així puc caminar, llegir, escriure i viure feliç a Ribes de Freser, on hi tens un amic. Una forta abraçada, Aurora!

Aleix

L' Absolut ens va dar lliure albir per a crear la nostra pròpia realitat. Nosaltres som el que pensem, perquè la ment és creativa. Fins aquí coincidim tots dos si m'atenc al teu poema de pensament profund.
Els astres fóren i seran allà on són tant abans de néixer com després de morir nosaltres. Ni les tortugues sobreviurien a ells malgrat d'esser els animals més longeves de la Terra! ara bé, en allò que dissenteixo, només un xic, amb el teu permís, amb tu és en que si bé els astres no condiciones les nostres vides, si que poden tenir una certa influència o de confluència astral en les nostres vides. A banda que no hem d'oblidar pas els condicionaments Karmics segons el meu entendre, es clar! Però com tu molt bé has dit : "tu els el teu propi univers i elegeixes la teva orbita". Sentència, aquesta, que tots hauríem de interioritzar a per tal d'assolir viure en pau i harmonia amb un mateix sense haver de justificar els nostres errors i frustracions a costa d'altri. Un salutació molt amical, Nil.

M'agrada el missatge i la manera directa de dir-lo. Està molt bé separar l'univers de la nostra vida. Es preciós, pero alié al nostre destí.